Baltasar Porcel, In memoriam

(...)
-Suposo que no creus en la llegenda que l'alcohol és bo per a fer literatura, però.
-Ca! Mai, mai, l'alcohol no m'ha suggerit ni mig vers. Ni dues paraules. Quan he begut, només que sigui una sola copa, sóc incapaç d'escriure. No diré, però, que un dia de beure no et provoqui unes associacions mentals extraordinàries, les quals un altre dia, estant sobri, puguis aprofitar si les recordes.
-T'has drogat mai?
-No, i tu?
-Tampoc. És una cosa que no em fa ni fred ni calor.
-Jo només he provat la marihuana, i no em fa efecte de cap classe. No comprenc què hi troben els aficionats. Escolta, ¿i creus que quedarà bé, l'entrevista?
- Sí. Usant la teva terminologia, que plegats vam fer servir una altra vegada, segons consta al meu llibre Los encuentros, primer volum, serà un relat, ara prou exhaustiu, de la teva vida moral.
-Mira, et contesto sense cap reserva mental. No vull fer el pallasso, com molts d'altres, que ja coneixem, i als quals, només que els preguntis ja n'hi h aprou perquè es tanquin, menteixin, però, això sí, volent sortir, volent satisfer la seva vanitat amb la publicitat.

(...)
No vaig veure Gabriel Ferrater mort. N'estic content. El recordo, el recordaré, com era de viu, mig aclucant els ulls, amb la seva veu nerviosa i xisclant, tartamudejant, tremolant-li les mans, que movia exageradament. Era alt i magre, de pell rosadenca i cabells blancs, uns ulls blaus. Petita la cara, seca, vestit amb pantalons vaquers i jerseis o camises, una americana de xeviot, rient estentori...
Això ha estat així. Ha estat modèlic i exemplar.*

* extret de Papers, Cartes, Paraules, a cura de Joan Ferraté, Quaderns Crema, 1986.