dimarts, 19 de maig del 2009

Helena, noia gola-llarga


(fotografia: Arxiu Ferrater)

Gabriel Ferrater va treballar com a traductor per a l'editorial Weidenfeld & Nicholson de Londres durant uns mesos de l'any 1963. A la capital anglesa va conviure al barri de Kensington amb Helena Valentí, que en aquells moments era lectora per a la Universitat de Durham. Havien iniciat una relació amorosa dos anys enrere. A Londres la parella va aprofitar per visitar la germana del poeta, Amàlia Ferrater, el seu marit i els seus fills. Fins i tot van gaudir d'un assolellat dia de pícnic en família.

La relació entre Gabriel Ferrater i Helena Valentí es va trencar poc després, malgrat que fins i tot s'havien plantejat casar-se. Fou un dels grans amors de Gabriel Ferrater i la protagonista principal de Teoria dels cossos (1966):



HELENA


Fas vint anys, Helena.
Véns d'on no recordes,
mires endavant,
i vols fer una sola
neta transparència
dels milers de vidres
(l'un darrera l'altre)
que són dies teus
per on miraràs
com se t'obre el temps.
Tan fina, la corba
del corb que s'allunya
i biaixa el cel,
i decanta els arbres
fent un ordre nou
del camp i la tarda!
Talla tu com ell
blau i temps i món,
seguint-lo de vista
per molts anys, Helena,
noia gola-llarga,
tu que rius enlaire
i sempre et decantes
un poc, a la dreta,
a l'esquerra, i ara
(tens vint anys) disposes
per al teu balanç
les ratlles del món
amb tot el que és vell
(com és ara jo).

dimecres, 13 de maig del 2009

Serra d'Or



El lingüista Joan Solà, recent doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida, ens va assegurar que els joves professors universitaris de l'època llegien amb apassionat interès els articles sobre lingüística que Gabriel Ferrater publicava a Serra d'Or. D'aquests assaigs, cal destacar els aplegats sota el títol De causis linguae, on proposà l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativotransformacional proposada per Chomsky i Halle, així com un estudi de les gramàtiques de Pompeu Fabra.

Com molts d'altres, Joan Solà està convençut que el projecte d'una gramàtica generativa que Ferrater inicià a finals dels anys 60 hauria estat molt interessant.

dilluns, 4 de maig del 2009

Discutir sobre punts i comes


Des de 1961 Gabriel Ferrater treballà fent informes de lectura i traduccions per a l'editorial Seix Barral. Fins i tot durant els anys 1964 i 1965 en fou nomenat director literari. Aquesta experiència el portà a fer altres treballs editorials a Anglaterra i Alemanya. Ferrater no treballava físicament a l'editorial, sinó que hi anava de tant en tant per lliurar la feina i discutir-ne alguns aspectes.

L'escriptora Rosa Regàs hi treballà com a secretària durant aquells anys i és una de les persones que visqué de primera mà moltes de les discussions literàries que tingueren lloc entre Carlos Barral, Jaime Salinas i Gabriel Ferrater, entre d'altres.