dijous, 25 de febrer del 2010

Els darrers dies i, sempre, les dones



Vam tenir una gran alegria un d'aquests dijous quan llegírem al "Quadern" d'El País la columna dedicada per Jordi Llovet al Metrònom Ferrater. De tots els entrevistats i totes les entrevistades que hi apareixen, l'amic Jordi hi destacava en conclusió "tres dones que causen gran efecte en el vídeo": na Jill, n'Amàlia i na Yvonne. Ara que els dies en què seguir amb aquest blog s'estan acabant atès que el documental ja és a l'abast de tothom, ens preparem per acomiadar-nos ben aviat i ho fem amb un tall inèdit on la Núria Perpinyà (a qui felicitem de cor perquè ha guanyat molt recentement el VIIè premi internacional d'Assaig i Narrativa convocat a Mèxic per Siglo XXI Editores), la Núria, dèiem, ens parla del "pigmalionisme" de Ferrater com a tret d'època. Potser sí que la seva vocació didàctico-amorosa sembla molt de la vella escola però, siguem sincers, quants encara avui dalt d'una palestra no coquetegen a cor que vols?

dijous, 11 de febrer del 2010

Metrònom Ferrater a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem


El proper dijous 18 de febrer, a les 20 hores, a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem (Carrer de Bonaire, 25) es projectarà el documental Metrònom Ferrater, amb l'assistència de Joan Manuel Pérez i Pinya, filòleg i autor d'un magnífic estudi bibliogràfic sobre Gabriel Ferrater, i d'Enric Juste, director i realitzador del documental. L'escriptor Biel Mesquida llegirà versos del poeta reusenc. I parlant de ses Illes, el nostre post d'avui el volem dedicar a la pintora quasi menorquina Març Rabal, que molt amablement es va prestar a homenatjar Gabriel Ferrater amb Pluja.

dimarts, 9 de febrer del 2010

N.

"Hubo una vez un hombre que a los treinta y cinco años prometió no vivir más de cincuenta. Se llamaba Gabriel Ferrater. Estaba con un amigo en un café de la plaza Prim de Reus, bebían ginebra en la terraza, el cielo era claro y volaban vencejos, un taxista esperaba para llevar al amigo a la estación de donde saldría el coche cama hacia Madrid. Entonces Ferrater dijo que iba a matarse antes de cumplir los cincuenta años. Ferrater fue, además de políglota, un hombre alegre que disfrutaba dando alegría a quienes lo rodeaban, y se alegraba mucho más cuando percibía que había alegrado o asombrado a quien lo estaba oyendo. El asombro produce una especie de ensanchamiento de la realidad, como si la habitación o la plaza donde estamos se ampliara o se iluminara: como cuando deseamos que nos llenen la copa y nos llenan la copa".*



Hi havia una vegada un home que va deixar que citéssim el començament d'un dels seus llibres. Es deia, i es diu, Justo Navarro. Per donar-li les gràcies pel seu gest vam enviar-li el número 041 del DVD del Metrònom Ferrater. Després d'unes setmanes va ser ell qui va tornar l'agraïment en forma de postal.




* fragment extret de F., de Justo Navarro, Anagrama, 2003.