dimecres, 30 de desembre del 2009

Feliç 2010 als ferraterians i ferraterianes!

En aquest últim post de l'any 2009 Dolors Oller, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UPF, reflexiona sobre la poesia de Gabriel Ferrater.

divendres, 18 de desembre del 2009

Estrena universitària



Després d'aprovar el batxillerat -empresa que es va allargassar uns quants anys-, Gabriel Ferrater es planta un dia a casa i diu a la família que es matricula a Ciències Exactes. Es veu que la cara d'estupefacció dels presents fou inoblidable. Com pot observar-se a l'expedient, molt amablement cedit pels companys de l'Arxiu Històric i General de la Universitat de Barcelona, el pas de Ferrater per les aules va ser, si més no des del punt de vista acadèmic, força calamitós. Els únics aprovats corresponen a les assignatures de... "Formació política" i "Dogma". Algun entrevistat ens va explicar, off the record, que encara recorden els seus problemes a l'hora de fer anar qualsevol aparell de precisió a les classes pràctiques. Fet i fet, el binomi Precisió / Dogma és una de les constants, també, a la seva poesia.

divendres, 4 de desembre del 2009

Gabriel Ferrater torna a les llibreries

Tatxan! Des de fa uns dies, podeu trobar el DVD numerat, d'edició molt limitada!, del Metrònom Ferrater en algunes llibreries del país. És el cas de La Central i Laie, de Barcelona; La llibreteria, de Girona; Mallart Llibres, de Figueres, i La Tralla, de Vic. I per provar que no és el primer cop que Gabriel Ferrater posa els peus en aquests establiments, vegeu un fragment de l'entrevista amb Jordi Cornudella on explica l'íntima, que no ínfima, relació del poeta amb la llibreria Herder del carrer Balmes, a tocar de la Universitat, que fa uns anys canvià de nom. Per cert que tots aquest clips del blog no els trobareu al DVD: són extres per anar fent boca.

dimarts, 17 de novembre del 2009

DVD Metrònom Ferrater

Després de diverses sessions a festivals de poesia i de setmanes de pensar i repensar el disseny de la caixa i del disc interior ja podem presentar mundialment l'edició numerada de Metrònom Ferrater. Cinc cents exemplars del documental amb un disseny exclusiu d'Enric Juste i amb la possibilitat de poder veure'l en versió original o amb subtítols en castellà. Un objecte de col·leccionisme reservat als seguidors més fidels de l'obra ferrateriana.
El preu de venda mitjançant aquest blog és de 12'95 € més despeses d'enviament. Aquelles persones que estiguin interessades a recollir el seu exemplar en mà poden enviar un correu electrònic a enricjuste@gmail.com per tal de concretar les condicions.*




* fins a exhaurir existències

divendres, 6 de novembre del 2009

Sessió de Metrònom a Sant Cugat




El proper dijous dia 12 de novembre, en el marc del 9è Festival de Poesia de Sant Cugat, es projectarà el Metrònom Ferrater al bar El Mesón (Plaça d'Octavià, 5). La projecció clourà un acte que començarà amb la presentació del llibre guanyador del VIII Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, "La caça de l'home" d'Albert Balasch, i de les bases de la novena edició del premi.
Per cert, estigueu atents als propers dies perquè una novetat important s'apropa en relació a la vida d'aquest humil documental. Us en mantindrem informats!

dilluns, 2 de novembre del 2009

Una de polis



A mitjans de 1951, potser per desempallegar-se de l'avorriment, potser per provar d'atraure cap a casa uns quants calerons, Gabriel Ferrater va escriure amb un seu amic, el pintor José María de Martín, una novel·la policiaca! Van presentar-la a algun concurs on quedà finalista (sense dret a publicació), van trametre-la a algun editor, però res, al final van haver de desar-la en un calaix. No fou fins el 1986 que el professor de la UB, l'hispanista Laureano Bonet, donà la primera notícia de lector de Un cuerpo, o dos en una revista del gremi, i no fou fins a l'any següent que el mateix professor Bonet l'edità (en el sentit filològic del terme) per a la barcelonina Quaderns Crema en el seu segell castellà d'aleshores, Sirmio. Amb un arravatat entusiasme en publicaren uns milers d'exemplars, el destí de molts dels quals podem entendre com a un homenatge involuntari al doctor Joseph-Ignace Guillotin.... Al clip, en Laureano ens fa, des de casa seva, una pinzellada de les impressions que li causà tan insòlit text co-ferraterià.



dilluns, 19 d’octubre del 2009

Júlia, el 8 de maig de 2008



Prop dels dinou*

Quan falten dotze dies perquè facis,
Júlia, dinou anys,
Vull apuntar-te tres o quatre coses
(dinou no les sé pas)
que siguin veritat. Dones i homes
componen tot el món.
Massa simple, diràs. Però recorda
la cova de Plató.
Qui espia la paret, la febre d’ombres,
no sent al seu costat
l’esma innocent amb què se li proposa
alguna cega mà.
Dones i homes. Mans nuades. Fosca
d’una tarda que mor.
Dins de la cova s’hi pot viure, Júlia.
Millor, sense records.
Però, quan creixes tu, et creix la memòria.
Mira que et pugi dret.
Que cap por no la torci. Que no sagni
de cap empelt cruel.
No t’escoltis qui et parli d’egoisme:
t’has de gosar estimar.
I el dia que tremolis (he de dir-te
que un dia així vindrà),
i et siguin lluny els dinou anys, no oblidis
que, teu, és alt tot do.
Així sabràs donar sense penyora,
tal com donen els bons.
I sabràs rebre, tal com et mereixes,
un do sense retorn.
Cecs, a la cova, sabem lligar, Júlia,
ben fort el nus del món.

* extret de l'autògraf de l'Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, Quaderns Crema, 1993.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

El Mesón de Sant Cugat
















Instal·lat de manera definitiva a Sant Cugat del Vallès, el bar El Mesón es va convertir en la segona, què segona!, en la primera casa de Gabriel Ferrater. Passava més hores allà que en qualsevol altre lloc. El bar de la plaça Octavià ha canviat una mica de fesomia malgrat que encara conserva les taules originals al voltant de les quals en Gabriel s'asseia a parlar amb la mestressa d'aleshores, Carmen Rojo. Eren els temps de l'inici de la Universitat Autònoma, un fet que alterà la vida provinciana de Sant Cugat com ja avisa Gabriel al seu germà Joan en una carta del 19 d'octubre de 1968: "St. Cugat va enfollit, perquè aquella farsa de posar-hi una universitat sembla que s'ha engegat". (Quan ens fan aquella pregunta d'on aniríem si tinguéssim una màquina del temps, més d'una vegada hem pensat que anar a fer el got amb el Gabriel a la barra d'El Mesón no seria pas mala idea...).

dimecres, 23 de setembre del 2009

Converses Literàries a Formentor



Enguany es celebra el 50è aniversari de la primera edició de les trobades literàries a Formentor amb la segona edició de les Converses Literàries a Formentor. Els propers dies 25, 26 i 27 de setembre de 2009 tindrà lloc a l’Hotel Formentor la segona edició d'aquestes converses, dedicades a pensar els vincles entre imaginació, memòria i territori.
Gabriel Ferrater fou un dels participants en aquella primera edició de les trobades on també s'atorgaven els Premis Formentor. En aquest clip Mario Vargas Llosa parla de les intervencions de Gabriel Ferrater en aquelles jornades i explica una curiosa anècdota que varen coprotagonitzar.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Comença el curs



Avui que comença l'escola podríem recordar amb l'Amàlia com organitzaven els pares de Gabriel Ferrater el currículum escolar dels seus fills, amb el benentès que no volem suggerir pas cap penúltima reforma de l'actual sistema educatiu, ni la seva eventual i definitiva liquidació. Fins als deu anys, en el cas de Gabriel, n'hi va haver més que prou amb les visites a domicili d'una Fräulein que ensenyava alemany als nois i el concurs d'un gimnasta ben plantat que ajudava els petits Ferrater a tonificar la musculatura pels voltants del Picarany. La biblioteca familiar ja feia per si sola la resta. Estem convençuts que a les Facultats de Pedagogia s'estudia el cas amb detall i a consciència.

dijous, 3 de setembre del 2009

Ferrater a Girona

Com a primer post post-estival -valgui la redundància- d'aquest humil blog, us fem saber que el proper dimarts 29 de setembre, a les 20:00, a l'Aula Magna de la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona (Plaça de l'Hospital, 6) es projectarà el documental Metrònom Ferrater, amb l'assistència de Jordi Cornudella, editor i poeta, i Enric Juste, director i realitzador del documental. La projecció forma part del programa del XIV Festival de Poesia de Girona, que tindrà lloc entre el 17 de setembre i el 7 d'octubre.

La ciutat de Girona no era desconeguda pel poeta, ja que un dels seus cercles d'amistats estava format per membres de l'anomenada Escola de Girona, entre els quals destaquen Narcís Comadira, Dolors Oller i Salvador Oliva.

Quedeu avisats!

dijous, 30 de juliol del 2009

Els dies d'estiu


L'equip de Metrònom Ferrater a Madrid, a dalt, i a Londres amb la Jill Jarrell, a baix.

Ara fa un any i mig érem a Madrid amb el Jaime Salinas, enregistrant el seu record de quan en Gabriel, tants anys enrere, li havia dit que no volia viure més enllà dels cinquanta. Ara fa tretze mesos érem a Londres amb la Jill Jarrell, aconseguint l'únic testimoni de la seva relació amb en Gabriel Ferrater. Ara fa un any érem vora Reus amb l'Amàlia Ferrater, aconseguint l'únic testimoni filmat de la relació amb els seus germans. Ara fa sis mesos vèiem per primera vegada el Metrònom Ferrater gairebé enllestit, i ens felicitàvem perquè un projecte d'aquesta magnitud hagués pogut arribar a bon port sense cap ajut institucional, només per la tossuderia i l'empenta del seu director. Ara és molt fàcil dir que la feinada pagava la pena, però és clar, també cal assenyalar que ens ho hem passat d'allò més bé, com potser queda reflectit en aquestes imatges.

Bé, ara ens n'anem de vacances. Tornarem al setembre amb nous passis del documental, de què sereu puntualment informats. Mentrestant, si us plau, podeu donar-nos una empenteta a: Premis Blocs Catalunya. Fins aviat i bon estiu!

dijous, 23 de juliol del 2009

"Us presento el meu germà Gabriel"



Les primeres visites regulars d'en Gabriel Ferrater a Barcelona es produeixen a finals dels anys 40. En una d'elles el seu germà Joan li presenta uns amics a la seu de l'Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda. Un d'aquests amics era Josep Maria Castellet, recentment distingit amb el Premi Nacional de Cultura en reconeixement de la seva trajectòria professional al capdavant de les editorials Edicions 62 i Península.

L'entrevista, de la qual us en mostrem un bocí, fou realitzada al mateix Ateneu Barcelonès el febrer de 2008 i com a curiositat direm que va ser la primera d
e les gairebé trenta de què consta Metrònom Ferrater. Per cert que, segons hem llegit aquest dies a la premsa, al novembre Castellet publicarà un nou llibre de records, centrats en sis personatges: Manuel Sacristán, Carlos Barral, Joan Fuster, Alfons Comín, Terenci Moix i... ves! Gabriel Ferrater.

dimarts, 14 de juliol del 2009

Les músiques del Metrònom


Del divers material publicat sobre Gabriel Ferrater (biografies, correspondència, entrevistes...) no s'extreu cap conclusió sobre les seves preferències musicals, i de fet els entrevistats a qui se'ls preguntà al respecte digueren que en Gabriel era més aviat indiferent a aquest art. Això dificultava l'elecció d'un estil de música per a la banda sonora del documental. El cert és, però, que des d'un bon principi no hi havia la intenció de fer una música contemporània al poeta, sinó més aviat un estil ben allunyat de qualsevol reminiscència d'aquells anys. El procés fou una mica lent (mirar de convèncer un músic, ja se sap...), però finalment el resultat va complaure tothom.

La música original de Metrònom Ferrater ha estat composta per Ignasi Álvarez, produïda per Adrián Schinoff i interpretada a la guitarra per David Pedragosa. Us n'oferim el tema introductori.




dimecres, 8 de juliol del 2009

Cada dia era dimarts


Per als estudiants de fora de Barcelona començar els estudis universitaris solia implicar viure en una pensió. Per als més afeccionats a les humanitats, el lloc de trobada i de tertúlia era l’Ateneu Barcelonès. Així havia estat per a Josep Pla, que literaturitza “la vida tràgica de les cases de dispeses” a La vida amarga, o, més endavant, per a Jaume Ferran, que recorda com en sortir de la pensió amb l’amic Alfonso Costafreda “terminábamos, ineludiblemente, en el viejo Ateneo barcelonés del cual ni él ni yo éramos socios, pero donde habíamos descubierto los bocadillos mayores y más baratos de todo nuestro recorrido”*. Des del 1947, quan es matricula com alumne lliure a Ciències Exactes, fins que la seva mare no es va establir a Barcelona, el 1952, Gabriel Ferrater també va viure llargues temporades en una dispesa, primer amb el seu germà Joan i després sol. A part de les converses a l’Ateneu, al bar de la Universitat o a la redacció de la revista Laye, les tertúlies en domicilis particulars, com la de Carles Riba o J. V. Foix, van ser sempre més aviat formals i protocolàries. La dels dimarts a la casa dels Barral era tota una altra cosa.

Quan Yvonne Hortet i Carlos Barral es van casar, el pis de tots dos va ser durant una època el centre de les trobades de Gabriel Ferrater amb els seus amics, no només els dimarts, sinó, gairebé, cada dia. La filla gran d'Yvonne i Carlos, Dánae, es va convertir en el membre més jove d'aquesta tertúlia, i més d'un cop deuria reclamar una certa atenció vagament pediàtrica per part de Gabriel Ferrater i els amics intel·lectuals i escriptors.

* extret de Alfonso Costafreda, de Jaime Ferran, Júcar, 1981.

dijous, 2 de juliol del 2009

Baltasar Porcel, In memoriam



(...)
-Suposo que no creus en la llegenda que l'alcohol és bo per a fer literatura, però.
-Ca! Mai, mai, l'alcohol no m'ha suggerit ni mig vers. Ni dues paraules. Quan he begut, només que sigui una sola copa, sóc incapaç d'escriure. No diré, però, que un dia de beure no et provoqui unes associacions mentals extraordinàries, les quals un altre dia, estant sobri, puguis aprofitar si les recordes.
-T'has drogat mai?
-No, i tu?
-Tampoc. És una cosa que no em fa ni fred ni calor.
-Jo només he provat la marihuana, i no em fa efecte de cap classe. No comprenc què hi troben els aficionats. Escolta, ¿i creus que quedarà bé, l'entrevista?
- Sí. Usant la teva terminologia, que plegats vam fer servir una altra vegada, segons consta al meu llibre Los encuentros, primer volum, serà un relat, ara prou exhaustiu, de la teva vida moral.
-Mira, et contesto sense cap reserva mental. No vull fer el pallasso, com molts d'altres, que ja coneixem, i als quals, només que els preguntis ja n'hi h aprou perquè es tanquin, menteixin, però, això sí, volent sortir, volent satisfer la seva vanitat amb la publicitat.

(...)
No vaig veure Gabriel Ferrater mort. N'estic content. El recordo, el recordaré, com era de viu, mig aclucant els ulls, amb la seva veu nerviosa i xisclant, tartamudejant, tremolant-li les mans, que movia exageradament. Era alt i magre, de pell rosadenca i cabells blancs, uns ulls blaus. Petita la cara, seca, vestit amb pantalons vaquers i jerseis o camises, una americana de xeviot, rient estentori...
Això ha estat així. Ha estat modèlic i exemplar.*

* extret de Papers, Cartes, Paraules, a cura de Joan Ferraté, Quaderns Crema, 1986.

dilluns, 22 de juny del 2009

Metrònom Ferrater al Poesia i +



Un pot petit de bona confitura tindrà l'honor de ser el primer festival que ofereixi una sessió -i gratuïta!- del Metrònom Ferrater. Serà aquest proper dissabte dia 27 de juny a les 22:00 al Festival Poesia i + que des de fa uns anys es celebra a Caldes d'Estrac (El Maresme).

Aprofitem per animar a assistir a la resta d'actes d'aquest interesantíssim festival. Per a més informació podeu visitar la pàgina web de la Fundació Palau.

dimarts, 16 de juny del 2009

El paradís

Als anys seixanta es publicava a Catalunya una revista anomenada Don (una revista de litertura i moda masculina de la qual mai no hem pogut veure ni un sol número!), on col·laboraren, entre d’altres, Joan Perucho, Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma. Aquest darrer es féu càrrec d’una de les seccions, en la qual aquells que se sotmetien a l’anomenat Qüestionari W.H. Auden havien de fer una descripció de com imaginaven “el paradís”. En la seva resposta (reproduïda també a Cartes a l’Helena i a l’ 'Àlbum Ferrater), en Gabriel fou molt concret pel que fa al paisatge: “Una estrecha faja costera: lomas ásperas cayendo en una llanura de tres leguas de ancho como máximo, y el mar”.

L’escriptor reusenc Xavier Amorós, amic dels germans Ferrater, situa al món real i d’una manera molt precisa aquell indret paradisíac.

dilluns, 1 de juny del 2009

Els Premis Formentor



L'escriptor peruà Mario Vargas Llosa explica en aquest vídeo una anècdota viscuda amb Gabriel Ferrater arran d'una de les edicions dels Premis Formentor. Aquests premis van ser creats a partir de la iniciativa de l'editorial Seix Barral i concedits per jurats -agrupats per llengües- formats per editors, escriptors i crítics. És així com van coincidir en diverses ocasions com a membres de la delegació de llengua espanyola.

dimarts, 19 de maig del 2009

Helena, noia gola-llarga


(fotografia: Arxiu Ferrater)

Gabriel Ferrater va treballar com a traductor per a l'editorial Weidenfeld & Nicholson de Londres durant uns mesos de l'any 1963. A la capital anglesa va conviure al barri de Kensington amb Helena Valentí, que en aquells moments era lectora per a la Universitat de Durham. Havien iniciat una relació amorosa dos anys enrere. A Londres la parella va aprofitar per visitar la germana del poeta, Amàlia Ferrater, el seu marit i els seus fills. Fins i tot van gaudir d'un assolellat dia de pícnic en família.

La relació entre Gabriel Ferrater i Helena Valentí es va trencar poc després, malgrat que fins i tot s'havien plantejat casar-se. Fou un dels grans amors de Gabriel Ferrater i la protagonista principal de Teoria dels cossos (1966):



HELENA


Fas vint anys, Helena.
Véns d'on no recordes,
mires endavant,
i vols fer una sola
neta transparència
dels milers de vidres
(l'un darrera l'altre)
que són dies teus
per on miraràs
com se t'obre el temps.
Tan fina, la corba
del corb que s'allunya
i biaixa el cel,
i decanta els arbres
fent un ordre nou
del camp i la tarda!
Talla tu com ell
blau i temps i món,
seguint-lo de vista
per molts anys, Helena,
noia gola-llarga,
tu que rius enlaire
i sempre et decantes
un poc, a la dreta,
a l'esquerra, i ara
(tens vint anys) disposes
per al teu balanç
les ratlles del món
amb tot el que és vell
(com és ara jo).

dimecres, 13 de maig del 2009

Serra d'Or



El lingüista Joan Solà, recent doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida, ens va assegurar que els joves professors universitaris de l'època llegien amb apassionat interès els articles sobre lingüística que Gabriel Ferrater publicava a Serra d'Or. D'aquests assaigs, cal destacar els aplegats sota el títol De causis linguae, on proposà l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativotransformacional proposada per Chomsky i Halle, així com un estudi de les gramàtiques de Pompeu Fabra.

Com molts d'altres, Joan Solà està convençut que el projecte d'una gramàtica generativa que Ferrater inicià a finals dels anys 60 hauria estat molt interessant.

dilluns, 4 de maig del 2009

Discutir sobre punts i comes


Des de 1961 Gabriel Ferrater treballà fent informes de lectura i traduccions per a l'editorial Seix Barral. Fins i tot durant els anys 1964 i 1965 en fou nomenat director literari. Aquesta experiència el portà a fer altres treballs editorials a Anglaterra i Alemanya. Ferrater no treballava físicament a l'editorial, sinó que hi anava de tant en tant per lliurar la feina i discutir-ne alguns aspectes.

L'escriptora Rosa Regàs hi treballà com a secretària durant aquells anys i és una de les persones que visqué de primera mà moltes de les discussions literàries que tingueren lloc entre Carlos Barral, Jaime Salinas i Gabriel Ferrater, entre d'altres.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Pinzellades de poeta



Gabriel Ferrater també va ser pintor, si més no durant uns anys, contemporàniament a la seva dedicació a la crítica artística des de les pàgines de Laye. No es va plantejar fer carrera com a tal: el seu propòsit era conèixer de primera mà la tècnica pictòrica per tal de poder-ne parlar amb coneixement de causa com a crític. Així ho recorden en el documental tant la seva germana com el poeta i pintor Narcís Comadira. En les llargues estades al Mas Picarany Gabriel Ferrater va pintar paisatges d’estil cézannià, que van seguir un particular periple quan, un cop venuda la propietat, van quedar en dipòsit a casa d’uns amics de l’Almoster, juntament amb altres objectes voluminosos que no es van poder endur al pis de Barcelona. Segons la seva germana, morts ja Gabriel Ferrater i la seva mare, ella mateixa i el seu germà Joan no van poder-los recuperar. Finalment, van ser cedits pels seus dipositaris a la Generalitat, i actualment es poden veure a l’IES Gabriel Ferrater de Reus.


dimecres, 15 d’abril del 2009

Fi del món



L’actriu i directora escènica Rosa Novell acceptà amb entusiasme recitar alguns del poemes de Gabriel Ferrater al mateix lloc en què aquest impartia classes ara fa tres dècades: al monestir de Sant Cugat del Vallès. Oferim aquí, en exclusiva, la lectura d'un dels que més la colpiren: "Fi del món" (dins Da nuces pueris, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1998).

dimarts, 7 d’abril del 2009

L'ofici de traduir



D'entre les diverses professions relacionades amb el món editorial que excercí Gabriel Ferrater al llarg de la seva vida la de traductor fou la que més anys el va ocupar. En una entrevista amb R. Ruberto l'any 1969 deia: "Bé, si jo m'acontento de viure en un apartament com aquest, que com veus és molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduïda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i doncs, 30 hores són 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no és gaire difícil, i puc guanyar prou per viure..". Val a dir que, a banda de les prestigioses traduccions de Kafka, Hemingway i Beckett que, amb el pas del temps li han conferit un gran prestigi, moltes van ser les vegades que Ferrater hagué d'agafar pic i pala per poder tirar endavant. Aquest és el cas de les traduccions que va fer per Planeta i per la desapareguda Gerpla, en la seva col·lecció de novel·les policíaques El Buho, de la qual us oferim la coberta (de Chaco) i la primera plana d'El crimen cabalga la yegua, de Jack Dolph. En ella el doctor Connor ha d'investigar la mort en estranyes circumstàncies d'una euga, Armada.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Ferrater i les llengües



Un dels elements que ha ajudat a configurar la Llegenda Ferrater és la seva extraordinària facilitat per a l'aprenentatge d'idiomes, poliglòssia certament paradoxal si es té en compte que podia parlar les llengües més diverses "sempre amb un fortíssim accent català" com recorda Mario Vargas Llosa. Hi ha qui diu que aprengué el polonès per traduir Gombrowicz. Jill Jarrell ha explicat que en un tres i no res estudià prou rus per llegir les grans novel·les del segle XIX en la versió original, etcètera, etcètera.

Al video adjunt, Félix de Azúa fa memòria d'una demostració de deducció lingüística de la qual fou testimoni i que deixa clar que, si més no, en aquest tret llegendari hi ha alguna cosa de certa.

divendres, 27 de març del 2009

Ferrater i les muses



Isabel "Cateta" Rocha, cosina de Carlos Barral, va tenir una estreta relació amb Gabriel Ferrater. En paraules de Joan Ferraté, "el meu germà va anar amb una humilitat extraordinària, a proposar de compartir sentiments, i la noia li va dir: Mira, nano, jo estic enamorada d'un altre. El Gabriel es va quedar amb un pam de nas, va tenir una crisi sentimental, com em sembla que va dir ell, i d'aquí van sortir els seus versos".* La Isabel no es considera ni molt menys musa de Gabriel Ferrater. Afirma que el poeta no va deixar mai de fer versos. Guarda un gran record d'aquella relació i sempre l'ha considerat una persona molt important a la seva vida.

"Cateta"? Als nens i les nenes els posaven aquests sobrenoms cap als anys 50. Segons ens va dir la Isabel, una de les seves mainaderes li va dir això un dia i ja li ha quedat per sempre. En Gabriel també n'hi deia i encara avui alguns dels seus amics.

En aquest fragment de vídeo ens llegeix una dedicatòria que li va escriure Gabriel Ferrater.

* extret de l'Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, Quaderns Crema, 1993.

dijous, 19 de març del 2009

La dona fonedissa



La nord-americana Jill Jarrell, dona de Gabriel Ferrater de 1964 a 1966 (any de la separació, el divorci no fou fins el 1969), és l'autora dels versos que encapçalen Les dones i els dies:

When more is said than must,
Then better left unsaid and done,
Your artful songs of love,
The rigor of your spoken lust,
Have now become a cunning sort of
Overrated pun.

És gairebé un mite per als ferraterians i, si bé comptar amb la seva participació era fonamental (mai ningú no havia aconseguit entrevistar-la!), se li havia perdut tota pista des que fa més de trenta anys marxà del nostre país: hi havia qui la feia a Alaska, qui la suposava a Centreamèrica, sempre vivint amb un altre nom. La crònica de com vam trobar-la mereixeria un altre documental, entre la novel·la d'investigació i els jocs d'atzar.

dimarts, 10 de març del 2009

Tràiler de Metrònom Ferrater




Tràiler en versió original del documental sobre el poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari Gabriel Ferrater.

Direcció i realització: Enric Juste
Ajudants de direcció: Carles Álvarez i Enric Virgili
Producció Executiva: Núria Mansanet
Música original: Ignasi Álvarez
Durada: 56'
Bellveure (2009)