Estrena universitària

Després d'aprovar el batxillerat -empresa que es va allargassar uns quants anys-, Gabriel Ferrater es planta un dia a casa i diu a la família que es matricula a Ciències Exactes. Es veu que la cara d'estupefacció dels presents fou inoblidable. Com pot observar-se a l'expedient, molt amablement cedit pels companys de l'Arxiu Històric i General de la Universitat de Barcelona, el pas de Ferrater per les aules va ser, si més no des del punt de vista acadèmic, força calamitós. Els únics aprovats corresponen a les assignatures de... "Formació política" i "Dogma". Algun entrevistat ens va explicar, off the record, que encara recorden els seus problemes a l'hora de fer anar qualsevol aparell de precisió a les classes pràctiques. Fet i fet, el binomi Precisió / Dogma és una de les constants, també, a la seva poesia.

Gabriel Ferrater torna a les llibreries

Tatxan! Des de fa uns dies, podeu trobar el DVD numerat, d'edició molt limitada!, del Metrònom Ferrater en algunes llibreries del país. És el cas de La Central i Laie, de Barcelona; La llibreteria, de Girona; Mallart Llibres, de Figueres, i La Tralla, de Vic. I per provar que no és el primer cop que Gabriel Ferrater posa els peus en aquests establiments, vegeu un fragment de l'entrevista amb Jordi Cornudella on explica l'íntima, que no ínfima, relació del poeta amb la llibreria Herder del carrer Balmes, a tocar de la Universitat, que fa uns anys canvià de nom. Per cert que tots aquest clips del blog no els trobareu al DVD: són extres per anar fent boca.

DVD Metrònom Ferrater

Després de diverses sessions a festivals de poesia i de setmanes de pensar i repensar el disseny de la caixa i del disc interior ja podem presentar mundialment l'edició numerada de Metrònom Ferrater. Cinc cents exemplars del documental amb un disseny exclusiu d'Enric Juste i amb la possibilitat de poder veure'l en versió original o amb subtítols en castellà. Un objecte de col·leccionisme reservat als seguidors més fidels de l'obra ferrateriana.
El preu de venda mitjançant aquest blog és de 12'95 € més despeses d'enviament. Aquelles persones que estiguin interessades a recollir el seu exemplar en mà poden enviar un correu electrònic a enricjuste@gmail.com per tal de concretar les condicions.*

* fins a exhaurir existències

Sessió de Metrònom a Sant Cugat

El proper dijous dia 12 de novembre, en el marc del 9è Festival de Poesia de Sant Cugat, es projectarà el Metrònom Ferrater al bar El Mesón (Plaça d'Octavià, 5). La projecció clourà un acte que començarà amb la presentació del llibre guanyador del VIII Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, "La caça de l'home" d'Albert Balasch, i de les bases de la novena edició del premi.
Per cert, estigueu atents als propers dies perquè una novetat important s'apropa en relació a la vida d'aquest humil documental. Us en mantindrem informats!

Una de polis

A mitjans de 1951, potser per desempallegar-se de l'avorriment, potser per provar d'atraure cap a casa uns quants calerons, Gabriel Ferrater va escriure amb un seu amic, el pintor José María de Martín, una novel·la policiaca! Van presentar-la a algun concurs on quedà finalista (sense dret a publicació), van trametre-la a algun editor, però res, al final van haver de desar-la en un calaix. No fou fins el 1986 que el professor de la UB, l'hispanista Laureano Bonet, donà la primera notícia de lector de Un cuerpo, o dos en una revista del gremi, i no fou fins a l'any següent que el mateix professor Bonet l'edità (en el sentit filològic del terme) per a la barcelonina Quaderns Crema en el seu segell castellà d'aleshores, Sirmio. Amb un arravatat entusiasme en publicaren uns milers d'exemplars, el destí de molts dels quals podem entendre com a un homenatge involuntari al doctor Joseph-Ignace Guillotin.... Al clip, en Laureano ens fa, des de casa seva, una pinzellada de les impressions que li causà tan insòlit text co-ferraterià.

Júlia, el 8 de maig de 2008

Prop dels dinou*

Quan falten dotze dies perquè facis,
Júlia, dinou anys,
Vull apuntar-te tres o quatre coses
(dinou no les sé pas)
que siguin veritat. Dones i homes
componen tot el món.
Massa simple, diràs. Però recorda

la cova de Plató.
Qui espia la paret, la febre d’ombres,
no sent al seu costat
l’esma innocent amb què se li proposa
alguna cega mà.
Dones i homes. Mans nuades. Fosca
d’una tarda que mor.
Dins de la cova s’hi pot viure, Júlia.
Millor, sense records.
Però, quan creixes tu, et creix la memòria.

Mira que et pugi dret.
Que cap por no la torci. Que no sagni
de cap empelt cruel.
No t’escoltis qui et parli d’egoisme:
t’has de gosar estimar.
I el dia que tremolis (he de dir-te
que un dia així vindrà),
i et siguin lluny els dinou anys, no oblidis
que, teu, és alt tot do.
Així sabràs donar sense penyora,
tal com donen els bons.
I sabràs rebre, tal com et mereixes,
un do sense retorn.
Cecs, a la cova, sabem lligar, Júlia,
ben fort el nus del món.

* extret de l'autògraf de l'Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, Quaderns Crema, 1993.

El Mesón de Sant Cugat

Instal·lat de manera definitiva a Sant Cugat del Vallès, el bar El Mesón es va convertir en la segona, què segona!, en la primera casa de Gabriel Ferrater. Passava més hores allà que en qualsevol altre lloc. El bar de la plaça Octavià ha canviat una mica de fesomia malgrat que encara conserva les taules originals al voltant de les quals en Gabriel s'asseia a parlar amb la mestressa d'aleshores, Carmen Rojo. Eren els temps de l'inici de la Universitat Autònoma, un fet que alterà la vida provinciana de Sant Cugat com ja avisa Gabriel al seu germà Joan en una carta del 19 d'octubre de 1968: "St. Cugat va enfollit, perquè aquella farsa de posar-hi una universitat sembla que s'ha engegat". (Quan ens fan aquella pregunta d'on aniríem si tinguéssim una màquina del temps, més d'una vegada hem pensat que anar a fer el got amb el Gabriel a la barra d'El Mesón no seria pas mala idea...).