dimarts, 28 de desembre de 2010

Fill

Cruixi la tarda. El temps se'ls ennuegui.
Traspuen sorollets. Tota una casa
malfrisa, i esgarrifa la cisterna
de silenci. Feliç pis clausurat.
Batgea un fòsfor fred, s'adorm la bèstia
d'aigua fonda, els dos cassos llarg-nuats.
El trenc, el temps. Anyellet de sabó,
ella sota la dutxa. Les paraules
i el riure, lleus damunt la pell, escuma
que fuig amb l'aigua brusca.
El trenc, el xiscle
d'una cinta de serra: el plor d'un nen
esquinça violent.
"És potser el nen
que no hem fet, i que se'ns queixa."
Fill,
criatura dels altres, calla. Troba't
els dos que tu delates, pobres dos
que es van prometre, i no han sabut complir-se.
Temptador masa tosc, ens fas vergonya.
Troba qui t'ha volgut quan oferies
un altre cos. Revolqueu-vos tots tres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada