dimarts, 26 de gener de 2010

A 3 dies de l'estrena

Article d'opinió a l'AVUI del 23 de gener de 2010. Pessics i pessigolles d'Ignasi Aragay.


Gabriel Ferrater

I recordar Gabriel Ferrater ens obre també a altres realitats. Divendres que ve està anunciada l'emissió pel canal 33 de Metrònom Ferrater. Parafrassejant el poeta, un país amb tots els ets i uts ha de "gosar poder tenir" documentals com aquest. Felicitats a Enric Juste, als germans Álvarez, a l'Emili Manzano i a tota la colla que l'han fet possible. Tant si coneixeu Gabriel Ferrater (1922-1972) i la seva obra com si no, no us el perdeu. La nòmina de persones entrevistades és amplíssima -tot i que algunes són prescindibles i en falten d'altres, com Marta Pessarrodona-. Mario Vargas Llosa, des de la seva torturada relació d'amor-odi amb la cultura catalana -li devem molt per la dedicació al Tirant-, defineix Ferrater com "un gran cosmopolita en la millor tradició catalana" i, en el terreny humà, com un intel·lectual "tremendament dèbil i vulnerable per lluitar per la vida". Val molt la pena la visió íntima que en dóna la germana, Amàlia, morta fa poc, però segurament la intervenció més emotiva i innovadora és la de qui va ser la seva muller, Jill Jarrell, a qui s'havia perdut la pista i que confessa que va acceptar participar en el documental per agraïment: "El vaig estimar molt. Va fer molt per mi. I li ho volia tornar, per a la posteritat, per a la seva gent, els seus catalans". Que som tots nosaltres. I que també li devem molt a aquest gegant de les lletres, un ésser volcànic, caòtic, brillant, lliure.


Gabriel Ferrater al 1944.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada