A mitjans de 1951, potser per desempallegar-se de l'avorriment, potser per provar d'atraure cap a casa uns quants calerons, Gabriel Ferrater va escriure amb un seu amic, el pintor José María de Martín, una novel·la policiaca! Van presentar-la a algun concurs on quedà finalista (sense dret a publicació), van trametre-la a algun editor, però res, al final van haver de desar-la en un calaix. No fou fins el 1986 que el professor de la UB, l'hispanista Laureano Bonet, donà la primera notícia de lector de Un cuerpo, o dos en una revista del gremi, i no fou fins a l'any següent que el mateix professor Bonet l'edità (en el sentit filològic del terme) per a la barcelonina Quaderns Crema en el seu segell castellà d'aleshores, Sirmio. Amb un arravatat entusiasme en publicaren uns milers d'exemplars, el destí de molts dels quals podem entendre com a un homenatge involuntari al doctor Joseph-Ignace Guillotin.... Al clip, en Laureano ens fa, des de casa seva, una pinzellada de les impressions que li causà tan insòlit text co-ferraterià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada