Cadascun dels entrevistats que surten en el film havia estat seduït d’alguna manera per aquest personatge i la manera de copsar aquesta seducció fa que el documental no sigui un treball biogràfic a l’ús.
El documental emana aquesta passió, aquest poder de seducció que Ferrater tenia i que he intentat transformar en un documental. I crec que al final és una mostra de la seducció que vaig sentir jo mateix per Ferrater. Però no volia parlar-ne com si fos un fan. El que volia és que aquesta passió del Ferrater emergís a través de les persones que sortien, no a través de l’impacte que havia tingut directament en mi.
La manera en què l’has tractat pot fer accessible un personatge que no necessàriament ho és.
Sí, de fet té a veure amb el que dèiem de la seducció. Si la gent parla de coses que li agraden, aquelles coses se t’encomanen. Si tu parles sobre una cosa que t’agrada molt i en parles creient-hi, a mi em convenceràs. L’èxit de formes de “L’hora del lector” o fins i tot del documental rau en què surten persones que allò que t’expliquen t’ho estan explicant amb la passió que els mou i aquella passió és transmet. És inevitable.
