Metrònom Ferrater al Poesia i +

Un pot petit de bona confitura tindrà l'honor de ser el primer festival que ofereixi una sessió -i gratuïta!- del Metrònom Ferrater. Serà aquest proper dissabte dia 27 de juny a les 22:00 al Festival Poesia i + que des de fa uns anys es celebra a Caldes d'Estrac (El Maresme).

Aprofitem per animar a assistir a la resta d'actes d'aquest interesantíssim festival. Per a més informació podeu visitar la pàgina web de la Fundació Palau.

El paradís

Als anys seixanta es publicava a Catalunya una revista anomenada Don (una revista de litertura i moda masculina de la qual mai no hem pogut veure ni un sol número!), on col·laboraren, entre d’altres, Joan Perucho, Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma. Aquest darrer es féu càrrec d’una de les seccions, en la qual aquells que se sotmetien a l’anomenat Qüestionari W.H. Auden havien de fer una descripció de com imaginaven “el paradís”. En la seva resposta (reproduïda també a Cartes a l’Helena i a l’ 'Àlbum Ferrater), en Gabriel fou molt concret pel que fa al paisatge: “Una estrecha faja costera: lomas ásperas cayendo en una llanura de tres leguas de ancho como máximo, y el mar”.

L’escriptor reusenc Xavier Amorós, amic dels germans Ferrater, situa al món real i d’una manera molt precisa aquell indret paradisíac.

Els Premis Formentor

L'escriptor peruà Mario Vargas Llosa explica en aquest vídeo una anècdota viscuda amb Gabriel Ferrater arran d'una de les edicions dels Premis Formentor. Aquests premis van ser creats a partir de la iniciativa de l'editorial Seix Barral i concedits per jurats -agrupats per llengües- formats per editors, escriptors i crítics. És així com van coincidir en diverses ocasions com a membres de la delegació de llengua espanyola.

Helena, noia gola-llarga

(fotografia: Arxiu Ferrater)

Gabriel Ferrater va treballar com a traductor per a l'editorial Weidenfeld & Nicholson de Londres durant uns mesos de l'any 1963. A la capital anglesa va conviure al barri de Kensington amb Helena Valentí, que en aquells moments era lectora per a la Universitat de Durham. Havien iniciat una relació amorosa dos anys enrere. A Londres la parella va aprofitar per visitar la germana del poeta, Amàlia Ferrater, el seu marit i els seus fills. Fins i tot van gaudir d'un assolellat dia de pícnic en família.

La relació entre Gabriel Ferrater i Helena Valentí es va trencar poc després, malgrat que fins i tot s'havien plantejat casar-se. Fou un dels grans amors de Gabriel Ferrater i la protagonista principal de Teoria dels cossos (1966):

HELENA


Fas vint anys, Helena.
Véns d'on no recordes,
mires endavant,
i vols fer una sola
neta transparència
dels milers de vidres
(l'un darrera l'altre)
que són dies teus
per on miraràs
com se t'obre el temps.
Tan fina, la corba
del corb que s'allunya
i biaixa el cel,
i decanta els arbres
fent un ordre nou
del camp i la tarda!
Talla tu com ell
blau i temps i món,
seguint-lo de vista
per molts anys, Helena,
noia gola-llarga,
tu que rius enlaire
i sempre et decantes
un poc, a la dreta,
a l'esquerra, i ara
(tens vint anys) disposes
per al teu balanç
les ratlles del món
amb tot el que és vell
(com és ara jo).

Serra d'Or

El lingüista Joan Solà, recent doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida, ens va assegurar que els joves professors universitaris de l'època llegien amb apassionat interès els articles sobre lingüística que Gabriel Ferrater publicava a Serra d'Or. D'aquests assaigs, cal destacar els aplegats sota el títol De causis linguae, on proposà l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativotransformacional proposada per Chomsky i Halle, així com un estudi de les gramàtiques de Pompeu Fabra.

Com molts d'altres, Joan Solà està convençut que el projecte d'una gramàtica generativa que Ferrater inicià a finals dels anys 60 hauria estat molt interessant.

Discutir sobre punts i comes

Des de 1961 Gabriel Ferrater treballà fent informes de lectura i traduccions per a l'editorial Seix Barral. Fins i tot durant els anys 1964 i 1965 en fou nomenat director literari. Aquesta experiència el portà a fer altres treballs editorials a Anglaterra i Alemanya. Ferrater no treballava físicament a l'editorial, sinó que hi anava de tant en tant per lliurar la feina i discutir-ne alguns aspectes.

L'escriptora Rosa Regàs hi treballà com a secretària durant aquells anys i és una de les persones que visqué de primera mà moltes de les discussions literàries que tingueren lloc entre Carlos Barral, Jaime Salinas i Gabriel Ferrater, entre d'altres.

Pinzellades de poeta

Gabriel Ferrater també va ser pintor, si més no durant uns anys, contemporàniament a la seva dedicació a la crítica artística des de les pàgines de Laye. No es va plantejar fer carrera com a tal: el seu propòsit era conèixer de primera mà la tècnica pictòrica per tal de poder-ne parlar amb coneixement de causa com a crític. Així ho recorden en el documental tant la seva germana com el poeta i pintor Narcís Comadira. En les llargues estades al Mas Picarany Gabriel Ferrater va pintar paisatges d’estil cézannià, que van seguir un particular periple quan, un cop venuda la propietat, van quedar en dipòsit a casa d’uns amics de l’Almoster, juntament amb altres objectes voluminosos que no es van poder endur al pis de Barcelona. Segons la seva germana, morts ja Gabriel Ferrater i la seva mare, ella mateixa i el seu germà Joan no van poder-los recuperar. Finalment, van ser cedits pels seus dipositaris a la Generalitat, i actualment es poden veure a l’IES Gabriel Ferrater de Reus.

Fi del món

L’actriu i directora escènica Rosa Novell acceptà amb entusiasme recitar alguns del poemes de Gabriel Ferrater al mateix lloc en què aquest impartia classes ara fa tres dècades: al monestir de Sant Cugat del Vallès. Oferim aquí, en exclusiva, la lectura d'un dels que més la colpiren: "Fi del món" (dins Da nuces pueris, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1998).

L'ofici de traduir

D'entre les diverses professions relacionades amb el món editorial que excercí Gabriel Ferrater al llarg de la seva vida la de traductor fou la que més anys el va ocupar. En una entrevista amb R. Ruberto l'any 1969 deia: "Bé, si jo m'acontento de viure en un apartament com aquest, que com veus és molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduïda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i doncs, 30 hores són 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no és gaire difícil, i puc guanyar prou per viure..". Val a dir que, a banda de les prestigioses traduccions de Kafka, Hemingway i Beckett que, amb el pas del temps li han conferit un gran prestigi, moltes van ser les vegades que Ferrater hagué d'agafar pic i pala per poder tirar endavant. Aquest és el cas de les traduccions que va fer per Planeta i per la desapareguda Gerpla, en la seva col·lecció de novel·les policíaques El Buho, de la qual us oferim la coberta (de Chaco) i la primera plana d'El crimen cabalga la yegua, de Jack Dolph. En ella el doctor Connor ha d'investigar la mort en estranyes circumstàncies d'una euga, Armada.

Ferrater i les llengües

Un dels elements que ha ajudat a configurar la Llegenda Ferrater és la seva extraordinària facilitat per a l'aprenentatge d'idiomes, poliglòssia certament paradoxal si es té en compte que podia parlar les llengües més diverses "sempre amb un fortíssim accent català" com recorda Mario Vargas Llosa. Hi ha qui diu que aprengué el polonès per traduir Gombrowicz. Jill Jarrell ha explicat que en un tres i no res estudià prou rus per llegir les grans novel·les del segle XIX en la versió original, etcètera, etcètera.

Al video adjunt, Félix de Azúa fa memòria d'una demostració de deducció lingüística de la qual fou testimoni i que deixa clar que, si més no, en aquest tret llegendari hi ha alguna cosa de certa.