Metrònom Ferrater a Reus

El proper dimarts 13 d'abril de 2010 a les 8 del vespre, al Centre de Lectura de Reus, es celebrarà la projecció del Metrònom Ferrater. L'encarregat de presentar el documental serà el prosista i poeta reusenc Xavier Amorós.

"Durant aquesta etapa* Gabriel Ferrater encara mantenia la seva germanofília. Joan Torrens explicava que va fer una conferència al Centre de Lectura sobre cinema titulada "Arte fugaz", i en parlar de directors de cinema va elogiar la feina d'Ernst Lubitsch.'El Gabriel Ferrater, que era al primer rengle de cadires, es va alçar i em va increpar dient-me que Lubitsch només era un jueu'(J.TORRENS, 1974)".**

* l'autor es refereix a finals dels anys quaranta (nota de MF)
** fragment extret de El Gabriel Ferrater de Reus, de Ramon Gomis, Proa, 1998.

Sobre la poesia il·lustrada

Les pàgines d'aquesta Moleskine contenen gran part dels pensaments i continguts del Metrònom Ferrater. Ara que sembla que s'obre un debat al voltant de la cultura visual i literatura a l’inici del segle XXI, les pàgines de dalt us mostren la llista de possibles imatges que pensàvem que podien il·lustrar els poemes de Gabriel Ferrater. El resultat podria haver estat el que us oferim tot seguit: Rosa Novell recita "A l'inrevés" (dins Da nuces pueris, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1998) i les imatges que l'acompanyen van ser filmades per Enric Juste i Lope Serrano.

Metrònom Ferrater, número 500

Ara que queden ben pocs exemplars del DVD Metrònom Ferrater a les llibreries del país i que proliferen els fetitxismes culturals, hem decidit posar a subhasta un exemplar molt especial de l'edició numerada a una de les plataformes més populars de la xarxa. Es tracta de l'últim dels exemplars, el 500, que l'oferim a un preu de sortida de 5'95 € (el cost original del DVD, sense additius). Teniu 10 dies per ser el millor postor a partir de... JA!

Els darrers dies i, sempre, les dones

Vam tenir una gran alegria un d'aquests dijous quan llegírem al "Quadern" d'El País la columna dedicada per Jordi Llovet al Metrònom Ferrater. De tots els entrevistats i totes les entrevistades que hi apareixen, l'amic Jordi hi destacava en conclusió "tres dones que causen gran efecte en el vídeo": na Jill, n'Amàlia i na Yvonne. Ara que els dies en què seguir amb aquest blog s'estan acabant atès que el documental ja és a l'abast de tothom, ens preparem per acomiadar-nos ben aviat i ho fem amb un tall inèdit on la Núria Perpinyà (a qui felicitem de cor perquè ha guanyat molt recentement el VIIè premi internacional d'Assaig i Narrativa convocat a Mèxic per Siglo XXI Editores), la Núria, dèiem, ens parla del "pigmalionisme" de Ferrater com a tret d'època. Potser sí que la seva vocació didàctico-amorosa sembla molt de la vella escola però, siguem sincers, quants encara avui dalt d'una palestra no coquetegen a cor que vols?

Metrònom Ferrater a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem

El proper dijous 18 de febrer, a les 20 hores, a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem (Carrer de Bonaire, 25) es projectarà el documental Metrònom Ferrater, amb l'assistència de Joan Manuel Pérez i Pinya, filòleg i autor d'un magnífic estudi bibliogràfic sobre Gabriel Ferrater, i d'Enric Juste, director i realitzador del documental. L'escriptor Biel Mesquida llegirà versos del poeta reusenc. I parlant de ses Illes, el nostre post d'avui el volem dedicar a la pintora quasi menorquina Març Rabal, que molt amablement es va prestar a homenatjar Gabriel Ferrater amb Pluja.

N.

"Hubo una vez un hombre que a los treinta y cinco años prometió no vivir más de cincuenta. Se llamaba Gabriel Ferrater. Estaba con un amigo en un café de la plaza Prim de Reus, bebían ginebra en la terraza, el cielo era claro y volaban vencejos, un taxista esperaba para llevar al amigo a la estación de donde saldría el coche cama hacia Madrid. Entonces Ferrater dijo que iba a matarse antes de cumplir los cincuenta años. Ferrater fue, además de políglota, un hombre alegre que disfrutaba dando alegría a quienes lo rodeaban, y se alegraba mucho más cuando percibía que había alegrado o asombrado a quien lo estaba oyendo. El asombro produce una especie de ensanchamiento de la realidad, como si la habitación o la plaza donde estamos se ampliara o se iluminara: como cuando deseamos que nos llenen la copa y nos llenan la copa".*



Hi havia una vegada un home que va deixar que citéssim el començament d'un dels seus llibres. Es deia, i es diu, Justo Navarro. Per donar-li les gràcies pel seu gest vam enviar-li el número 041 del DVD del Metrònom Ferrater. Després d'unes setmanes va ser ell qui va tornar l'agraïment en forma de postal.



* fragment extret de F., de Justo Navarro, Anagrama, 2003.

Avui al Canal 33 a les 23:45h

Just després de L'hora del lector (22:45h).

.

Suplement Culturas de La Vanguardia (27/01/2010)

Tràiler Metrònom Ferrater

Aquí teniu una versió actualitzada del tràiler de Metrònom Ferrater.

A 3 dies de l'estrena

Article d'opinió a l'AVUI del 23 de gener de 2010. Pessics i pessigolles d'Ignasi Aragay.

Gabriel Ferrater

I recordar Gabriel Ferrater ens obre també a altres realitats. Divendres que ve està anunciada l'emissió pel canal 33 de Metrònom Ferrater. Parafrassejant el poeta, un país amb tots els ets i uts ha de "gosar poder tenir" documentals com aquest. Felicitats a Enric Juste, als germans Álvarez, a l'Emili Manzano i a tota la colla que l'han fet possible. Tant si coneixeu Gabriel Ferrater (1922-1972) i la seva obra com si no, no us el perdeu. La nòmina de persones entrevistades és amplíssima -tot i que algunes són prescindibles i en falten d'altres, com Marta Pessarrodona-. Mario Vargas Llosa, des de la seva torturada relació d'amor-odi amb la cultura catalana -li devem molt per la dedicació al Tirant-, defineix Ferrater com "un gran cosmopolita en la millor tradició catalana" i, en el terreny humà, com un intel·lectual "tremendament dèbil i vulnerable per lluitar per la vida". Val molt la pena la visió íntima que en dóna la germana, Amàlia, morta fa poc, però segurament la intervenció més emotiva i innovadora és la de qui va ser la seva muller, Jill Jarrell, a qui s'havia perdut la pista i que confessa que va acceptar participar en el documental per agraïment: "El vaig estimar molt. Va fer molt per mi. I li ho volia tornar, per a la posteritat, per a la seva gent, els seus catalans". Que som tots nosaltres. I que també li devem molt a aquest gegant de les lletres, un ésser volcànic, caòtic, brillant, lliure.

Gabriel Ferrater al 1944.