Les últimes voluntats de l'Amàlia i d'aquest bloc

Aquest bloc està dedicat a la memòria del tres germans Ferrater: Gabriel, Joan i Amàlia. I a tothom qui ha fet possible que es realitzés aquest projecte.

Miscel·lània de papers

El registre matrimonial de 1964, el padró municipal d'habitants de Barcelona de 1970, una carta signada per Gabriel Ferrater com a director literari de Seix Barral, una felicitació a mode de collage de la Jill i en Gabriel, el contracte d'arrendament del pis de Sant Cugat, una carta de la censura relativa a Les dones i els dies, el full de matricualció a la facultat de Ciències Exactes, l'Examen d'Estat aprovat del setembre de 1947, una carta de Beatriz de Moura recomanant traductors de Finnegan's Wake i el guió d'una segona novel·la.

Metrònom Ferrater al Versos lliures 2011

El proper dissabte 9 d'abril a les 19 hores, al carrer Prat de la Riba 31 de Granollers, projecció del documental Metrònom Ferrater com a acte inaugural del cicle de poesia Versos lliures'11. Hi haurà paradeta de Metrònoms a 10 €!!!

On, quan i com? (VI)

Félix de Azúa ens explica on, quan i com va conèixer Gabriel Ferrater. La seva opinió sobre la possible semblança del poeta reusenc amb un personatge de novel·la ha estat compartida en vàries ocasions. "Había alcanzado una extraordinaria perfección en el arte de interpretarse a sí mismo en los cafés: el instinto de sorprender se había convertido en pura técnica verbal, aunque representarse a sí mismo en solitario le parecía insoportable: temía el momento de silencio final y temía el momento en que las palabras amenazan con irse, la gente se va despidiendo, quedan tres, quedan dos, los camareros empiezan terroríficamente, como forenses en la morgue, a limpiar la máquina de café y a levantar las mesas".*



* fragment extret de F., de Justo Navarro, Anagrama, 2003.

Buscant l'harmonia familiar

Preparant l'últim post on l'Amàlia Ferrater ens parlava de la bona harmonia familiar a taula, ens hem proposat intentar descobrir-la. I ho hem fet tot saturant les imatges fosques del super 8 familiar on s'intueix un dinar ferraterià. Meravelles de la tècnica, hem descobert l'Amàlia entre les tenebres.

El 10 de juliol de 2008

Els Enrics, Juste i Virgili, van portar unes flors a l'Amàlia Ferrater.
A Salou hi feia un dia calorós i radiant.
Vam fer una entrevista d'una hora que no s'ha vist enlloc.
Les condicions de llum i espai no ens van acabar de fer el pes.
Vam proposar a l'Amàlia d'anar a ampliar l'entrevista al Mas Picarany.
L'Amàlia ens va dir que, amb el pas dels anys, molts dels records del seu germà eren borrosos.
El 10 de juliol és Santa Amàlia.

On, quan i com? (V)

L'editor de Menja't una cama, Joaquim Horta, ens parla de les circumstàncies en què va conèixer Gabriel Ferrater. "D'en Ferrater concretament em va cridar l'atenció la seva manera de comportar-se com si estigués interpretant. No era una manera de fer i dir les coses planera i normal, sinó que es comportava estranyament".

Arxiu fotogràfic ferraterià

La tria de fotografies per una producció audiovisual sempre és complicada. I encara més quan l'objecte del document és un personatge tan mitificat com el cas de Gabriel Ferrater. La tria d'imatges descartades pel Metrònom Ferrater que inclou aquest post no ha quedat exempta d'aquesta dificultat d'elecció. Per tant, us podem dir que encara n'hi ha algunes més que han quedat a la nevera.

1. Gabriel Ferrater al seu pis de Sant Cugat el 1972.
2. A l'edat de 5 anys, amb una minyona.
3. Fent el servei militar el 1945.
4. Amàlia Soler, en una foto d'estudi.

"Bueno, ese soy yo, el que estaba con él..."

Ara ja torneu a estar junts. Bon viatge, Jaime Salinas.

Fill

Cruixi la tarda. El temps se'ls ennuegui.
Traspuen sorollets. Tota una casa
malfrisa, i esgarrifa la cisterna
de silenci. Feliç pis clausurat.
Batgea un fòsfor fred, s'adorm la bèstia
d'aigua fonda, els dos cassos llarg-nuats.
El trenc, el temps. Anyellet de sabó,
ella sota la dutxa. Les paraules
i el riure, lleus damunt la pell, escuma
que fuig amb l'aigua brusca.
El trenc, el xiscle
d'una cinta de serra: el plor d'un nen
esquinça violent.
"És potser el nen
que no hem fet, i que se'ns queixa."
Fill,
criatura dels altres, calla. Troba't
els dos que tu delates, pobres dos
que es van prometre, i no han sabut complir-se.
Temptador masa tosc, ens fas vergonya.
Troba qui t'ha volgut quan oferies
un altre cos. Revolqueu-vos tots tres.