Metrònom Ferrater

Les últimes voluntats de l'Amàlia i d'aquest bloc

2011-04-27T03:04:00.000-07:00

Aquest bloc està dedicat a la memòria del tres germans Ferrater: Gabriel, Joan i Amàlia. I a tothom qui ha fet possible que es realitzés aquest projecte.

Miscel·lània de papers

2011-04-21T04:14:00.000-07:00

El registre matrimonial de 1964, el padró municipal d'habitants de Barcelona de 1970, una carta signada per Gabriel Ferrater com a director literari de Seix Barral, una felicitació a mode de collage de la Jill i en Gabriel, el contracte d'arrendament del pis de Sant Cugat, una carta de la censura relativa a Les dones i els dies, el full de matricualció a la facultat de Ciències Exactes, l'Examen d'Estat aprovat del setembre de 1947, una carta de Beatriz de Moura recomanant traductors de Finnegan's Wake i el guió d'una segona novel·la.

Metrònom Ferrater al Versos lliures 2011

2011-04-07T02:23:00.000-07:00

El proper dissabte 9 d'abril a les 19 hores, al carrer Prat de la Riba 31 de Granollers, projecció del documental Metrònom Ferrater com a acte inaugural del cicle de poesia Versos lliures'11. Hi haurà paradeta de Metrònoms a 10 €!!!

On, quan i com? (VI)

2011-03-31T04:13:00.000-07:00

Félix de Azúa ens explica on, quan i com va conèixer Gabriel Ferrater. La seva opinió sobre la possible semblança del poeta reusenc amb un personatge de novel·la ha estat compartida en vàries ocasions. "Había alcanzado una extraordinaria perfección en el arte de interpretarse a sí mismo en los cafés: el instinto de sorprender se había convertido en pura técnica verbal, aunque representarse a sí mismo en solitario le parecía insoportable: temía el momento de silencio final y temía el momento en que las palabras amenazan con irse, la gente se va despidiendo, quedan tres, quedan dos, los camareros empiezan terroríficamente, como forenses en la morgue, a limpiar la máquina de café y a levantar las mesas".*

* fragment extret de F., de Justo Navarro, Anagrama, 2003.

Buscant l'harmonia familiar

2011-03-09T04:36:00.000-08:00

Preparant l'últim post on l'Amàlia Ferrater ens parlava de la bona harmonia familiar a taula, ens hem proposat intentar descobrir-la. I ho hem fet tot saturant les imatges fosques del super 8 familiar on s'intueix un dinar ferraterià. Meravelles de la tècnica, hem descobert l'Amàlia entre les tenebres.

El 10 de juliol de 2008

2011-03-09T03:55:00.000-08:00

Els Enrics, Juste i Virgili, van portar unes flors a l'Amàlia Ferrater.
A Salou hi feia un dia calorós i radiant.
Vam fer una entrevista d'una hora que no s'ha vist enlloc.
Les condicions de llum i espai no ens van acabar de fer el pes.
Vam proposar a l'Amàlia d'anar a ampliar l'entrevista al Mas Picarany.
L'Amàlia ens va dir que, amb el pas dels anys, molts dels records del seu germà eren borrosos.
El 10 de juliol és Santa Amàlia.

On, quan i com? (V)

2011-02-09T02:20:00.000-08:00

L'editor de Menja't una cama, Joaquim Horta, ens parla de les circumstàncies en què va conèixer Gabriel Ferrater. "D'en Ferrater concretament em va cridar l'atenció la seva manera de comportar-se com si estigués interpretant. No era una manera de fer i dir les coses planera i normal, sinó que es comportava estranyament".

Arxiu fotogràfic ferraterià

2011-02-01T04:56:00.000-08:00

La tria de fotografies per una producció audiovisual sempre és complicada. I encara més quan l'objecte del document és un personatge tan mitificat com el cas de Gabriel Ferrater. La tria d'imatges descartades pel Metrònom Ferrater que inclou aquest post no ha quedat exempta d'aquesta dificultat d'elecció. Per tant, us podem dir que encara n'hi ha algunes més que han quedat a la nevera.

1. Gabriel Ferrater al seu pis de Sant Cugat el 1972.
2. A l'edat de 5 anys, amb una minyona.
3. Fent el servei militar el 1945.
4. Amàlia Soler, en una foto d'estudi.

"Bueno, ese soy yo, el que estaba con él..."

2011-01-25T09:18:00.000-08:00

Ara ja torneu a estar junts. Bon viatge, Jaime Salinas.

Fill

2010-12-28T03:27:00.000-08:00

Cruixi la tarda. El temps se'ls ennuegui.
Traspuen sorollets. Tota una casa
malfrisa, i esgarrifa la cisterna
de silenci. Feliç pis clausurat.
Batgea un fòsfor fred, s'adorm la bèstia
d'aigua fonda, els dos cassos llarg-nuats.
El trenc, el temps. Anyellet de sabó,
ella sota la dutxa. Les paraules
i el riure, lleus damunt la pell, escuma
que fuig amb l'aigua brusca.
El trenc, el xiscle
d'una cinta de serra: el plor d'un nen
esquinça violent.
"És potser el nen
que no hem fet, i que se'ns queixa."
Fill,
criatura dels altres, calla. Troba't
els dos que tu delates, pobres dos
que es van prometre, i no han sabut complir-se.
Temptador masa tosc, ens fas vergonya.
Troba qui t'ha volgut quan oferies
un altre cos. Revolqueu-vos tots tres.

On, quan i com? (IV)

2010-12-28T03:19:00.000-08:00

Tornem amb el fred després d'unes setmanes d'aturada bloguera. I ho fem amb una entrega més de l'On, quan i com? Aquesta vegada és el torn d'Isabel "Cateta" Rocha, un dels descobriments del documental, que ens explica les vicissituds de la coneixença d'en Gabriel.

Joan Solà: In memoriam

2010-10-27T02:47:00.001-07:00

En aquest dia de trist record per la mort del lingüista i filòleg Joan Solà, us oferim dos clips on parla sobre Gabriel Ferrater: el primer, va ser enregistrat al claustre de Lletres de la Universitat de Barcelona el 10 de juny de 2008 i, el segon, a la presentació del documental Metrònom Ferrater el 28 de gener de 2010 a l'Arts Santa Mònica. Mai podrem agrair-li prou l'inestimable ajuda i els savis pensaments que ens brindà. Bon viatge i descansi en pau.

2010-10-25T02:17:00.001-07:00

Fa uns dies l'Edu Pérez ens va enviar aquesta fotografia presa a la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona. I és que d'un temps ençà podeu agafar en préstec el Metrònom Ferrater a les Bilioteques de la Diputació de Barcelona. Curiosament, l'Edu és corresponsable del fum que surt del cigarret del Gabriel Ferrater animat als crèdits inicials del documental. Us adjuntem el clip original d'aquest fum i els crèdits inicials.

On, quan i com? (III)

2010-10-07T08:13:00.000-07:00

Com si es tractés d'un "de premi a premi i tiro perquè em toca", l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura de 2010, recorda la primera vegada que va topar amb Gabriel Ferrater en motiu del Premio Biblioteca Breve que li fou otorgat fa gairebé 50 anys.

Dia Internacional de la Traducció

2010-09-30T01:13:00.001-07:00

"Esta vida que me gano traduciendo. Y es durísima. Me pongo delante de la máquina de escribir, solo en casa, y miro el papel blanco y me entra una especie de angustia, algo como un vacío en el estómago. Para poder ir comiendo necesito traducir siete u ocho horas diarias, si soy capaz de resisitirlo".*

* extret de l'Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, Quaderns Crema, 1993.

El doble descobriment de Jaume Ferran

2010-09-16T02:52:00.000-07:00

A mitjans dels anys 50 el poeta cerverí Jaume Ferran va embarcar-se cap a la Syracuse University empès per les ganes de sortir d'un país en dictadura i pels consells dels seus amics. El fet d'estar allunyat dels cercles literaris catalans durant tants anys va provocar que en cap moment es pensés en ell com un dels protagonistes del documental. Fou Carmen Balcells qui va recomanar que parléssim amb ell i el seu testimoni va ser realment colpidor. Ferran va ser un dels primers a destacar el paper primordial de la masia Picarany en els Ferrater. Més proper a la generació d'en Joan que a la d'en Gabriel, considera que la relació entre els dos germans era molt ambigua: "passaven de l'afecte més profund a l'enemistat en un tancar i obrir d'ulls". Jaume Ferran és el protagonista d'una de les declaracions més interessants i sucoses per allò que tenen d'inèdites.

Metrònom Ferrater a Formentor

2010-09-06T04:19:00.000-07:00

El proper dissabte 11 de setembre de 2010 a les 16:00, dins el programa de les Converses Literàries a Formentor, es projectarà el documental Metrònom Ferrater. La presentació correrà a càrrec del periodista i productor del documental Emili Manzano. El mateix dia a les 20:00 del vespre es podrà veure també el documental Jaime Gil de Biedma, retrato del artista.

Bones vacances amb el Metrònom!

2010-07-30T01:10:00.001-07:00

Aquest blog vol acomiadar-se dels seus fidels seguidors desitjant-los unes meravelloses i relaxants vacances i recomanant-los una cita: Metrònom Ferrater es reemetrà dins el programa El documental del canal 33 el proper 20 d'agost de 2010. Actualment el programa s'està emetent tots els divendres al voltant de les 23.55h i se'n fa una repetició pel mateix canal el dijous següent a les 17.15h. Queda dit. Fins al setembre!

On, quan, com? (II)

2010-07-30T00:36:00.000-07:00

Com a regal abans de marxar de vacances us oferim dos clips més d'aquesta secció. El primer d'ells -que podeu trobar als extres de la 2ª edició del DVD Metrònom Ferrater- correspon a Jill Jarrell, que va ser dona de Gabriel Ferrater als anys 60 ; i el segon, a l'escriptora Rosa Regàs qui, a més a més, ens regala una anècdota que diu que fins ara mai havia explicat.

On, quan, com? (I)

2010-07-15T01:02:00.000-07:00

Avui us presentem una mena de secció al Metrònom Ferrater. La primera pregunta obligada que realitzàvem a la gran majoria d'entrevistats del documental era en quines circumstàncies havien conegut en Gabriel Ferrater. Doncs bé, a partir d'avui i en posteriors posts us oferirem les respostes. Que consti que l'On, quan, com? no s'estrena avui, sinó que sota un altre títol ja us en vam oferir una: la corresponent a en Josep Maria Castellet. Com a regal inaugural, doble ració, Carmen Balcells i Francisco Rico.

Ferrater editor

2010-07-07T00:32:00.001-07:00

Allò promès és deute. Aquí teniu el clip on Josep Maria Castellet explica la cura que va tenir Gabriel Ferrater a l'hora de preparar la primera edició de Les dones i els dies (Gabriel Ferrater, Edicions 62, Col.lecció Cara i creu, 1968) i que ve a justificar la manera com s'ha encarat l'edició definitiva de què us parlàvem a l'últim post.

Cap a les Obres Completes

2010-06-22T00:21:00.000-07:00

No cal tenir una taula Ouija per saber que Gabriel Ferrater hagués desitjat una edició de Les dones i els dies com la que ens serveix Labutxaca. Una edició que inclou els poemes no publicats Any, Cadaqués, Prop dels dinou i Midsommarnatt i amb la distribució tipogràfica original. Properament penjarem un clip on Josep Maria Castellet explica la cura que el poeta tenia a l'hora de pensar en els seus poemaris fins a l'últim detall. Així que no és d'extranyar que els de Labutxaca hagin anat a preguntar a aquells qui sabien de primera mà la intenció del poeta. Per ara, us deixem amb una llarga i sucosa declaració de Jordi Cornudella parlant sobre la fortuna editorial de Gabriel Ferrater. Després de Les dones i els dies. Edició definitiva, només ens cal esperar el volum de les obres completes. I per això tampoc ha calgut recórrer als esperits!!!

Entrevista amb Enric Juste a Nativa*

2010-06-15T06:30:00.000-07:00

Cadascun dels entrevistats que surten en el film havia estat seduït d’alguna manera per aquest personatge i la manera de copsar aquesta seducció fa que el documental no sigui un treball biogràfic a l’ús.

El documental emana aquesta passió, aquest poder de seducció que Ferrater tenia i que he intentat transformar en un documental. I crec que al final és una mostra de la seducció que vaig sentir jo mateix per Ferrater. Però no volia parlar-ne com si fos un fan. El que volia és que aquesta passió del Ferrater emergís a través de les persones que sortien, no a través de l’impacte que havia tingut directament en mi.

La manera en què l’has tractat pot fer accessible un personatge que no necessàriament ho és.

Sí, de fet té a veure amb el que dèiem de la seducció. Si la gent parla de coses que li agraden, aquelles coses se t’encomanen. Si tu parles sobre una cosa que t’agrada molt i en parles creient-hi, a mi em convenceràs. L’èxit de formes de “L’hora del lector” o fins i tot del documental rau en què surten persones que allò que t’expliquen t’ho estan explicant amb la passió que els mou i aquella passió és transmet. És inevitable.

* entrevista completa

2ª edició Metrònom Ferrater amb extres

2010-05-25T01:48:00.000-07:00

La segona edició del DVD del Metrònom Ferrater conté 21 minuts de material extra respecte a la primera edició. Concretament es tracta de tres clips:

· La pel·lícula completa de la família Ferrater rodada al Mas Picarany durant els anys 40.
· Un clip amb declaracions inèdites on s'aprofundeix en la coneixença i la ruptura entre Gabriel Ferrater i Jill Jarrell.
· La lectura a càrrec de Lou Reed de dos dels poemes més coneguts del poeta reusenc, Cambra de la tardor i Oci.

El preu del DVD és de 12'95 €. Aquelles persones que estiguin interessades en adquirir-lo directament poden enviar un correu electrònic a enricjuste@gmail.com per tal de concretar les condicions. El DVD també es pot adquirir les llibreries Laie i La Central, de Barcelona, i a La Tralla de Vic.

Metrònom Ferrater al Mas Picarany

2010-05-19T01:24:00.000-07:00

El proper diumenge dia 23 de maig, a partir de les 6 de la tarda, es celebrarà una diada ferrateriana que nos us podeu perdre. I es fa al lloc que va marcar més la personalitat i el caràcter dels germans Ferrater: el Mas Picarany (Almoster). Un vespre al Picarany és un acte ideat i dirigit per Isabel Olesti on podreu assistir a un circuit de lectura, música i textos de Gabriel Ferrater dins els boscos de la casa del Picarany a càrrec de Ruth Enguita, Marta Llorens, Dolors Quintana i Ferran Vidilla. A continuació, i després d'una introducció de la figura i l'obra de Ferrater per part de Jordi Cornudella, es procedirà a la projecció del documental Metrònom Ferrater. Aquesta sessió es celebrarà a l'interior del mas, gràcies al gest dels seus propietaris d'obrir les portes de la casa que va ser durant anys residència de la família Ferrater.

Seqüència 1: Ext. Mas Picarany -- Dia

2010-05-13T01:40:00.000-07:00

- Vingui cap aquí, mare.
- Va, sí, vingui, que s'acabarà el rotllo. Que només són uns minuts.
- Vingui mare, vingui. Vigili no caigui.

Amàlia Ferrater explica en aquest clip l'entusiasme que li agafà al seu pare per les càmeres de cinema. Malhauradament per tots els ferraterians i ferraterianes aquesta passió només va durar uns dies (als anys 40) i tres rotllos de gairebé 4 minuts de pel·lícula 9,5 mm, un format introduït per Pathé Frères a Europa el 1922. Els 12 minuts de film familiar dels Ferrater van ser rodats en la seva totalitat a la residència del Mas Picarany, a l'Almoster. En un proper post us informarem d'un parell de notícies relacionades amb el Mas Picarany i amb la pel·lícula de Ricard Ferraté i Gili, vinater, exportador i cineasta per uns dies.

Metrònom Ferrater al Festival Primavera Poètica

2010-05-03T04:58:00.000-07:00

Amics i amigues ferraterians, el proper divendres 7 de maig a les 22:00 hores es projectarà el documental Metrònom Ferrater dins del Festival Primavera Poètica de La Garriga (Vallès Oriental). L'acte, que tindrà lloc a l'Auditori de l'Escola de Música, inclourà la presentació del documental per part del seu realitzador, Enric Juste, i continuarà amb una JamGinPoet Ferrater a càrrec dels poetes i rapsodes Esteve Plantada i Oriol Ponsatí-Murlà.
I com que estem molt cofois que el Metrònom Ferrater segueixi voltant pel món volem anunciar-vos que en aquesta sessió del proper divendres us oferirem una sorpresa procedent del cantó salvatge de la vida. Oh yeah!

A través del mirall i del temps

2010-04-27T01:09:00.000-07:00

A TRAVÉS DEL ESPEJO*

In memoriam Gabriel Ferrater

Como enanos y monos en la orla
de una tapicería en la que tú campabas
borracho, persiguiendo jovencitas...
O como fieles, asistentes
-mientras nos encantabas-
al santo sacrificio de la fama
de tu exceso de ser inteligente,
éramos todos para ti. Trabajos
de seducción perdidos fue tu vida.

Y tus buenos poemas, añagazas
de fin de fiesta, para retenernos.

JAIME GIL DE BIEDMA

* extret de Gabriel Ferrater. Reportatge en el record, de Josep-Miquel Servià, Pòrtic, 1978.

Metrònom Ferrater a Reus

2010-04-09T04:32:00.000-07:00

El proper dimarts 13 d'abril de 2010 a les 8 del vespre, al Centre de Lectura de Reus, es celebrarà la projecció del Metrònom Ferrater. L'encarregat de presentar el documental serà el prosista i poeta reusenc Xavier Amorós.

"Durant aquesta etapa* Gabriel Ferrater encara mantenia la seva germanofília. Joan Torrens explicava que va fer una conferència al Centre de Lectura sobre cinema titulada "Arte fugaz", i en parlar de directors de cinema va elogiar la feina d'Ernst Lubitsch.'El Gabriel Ferrater, que era al primer rengle de cadires, es va alçar i em va increpar dient-me que Lubitsch només era un jueu'(J.TORRENS, 1974)".**

* l'autor es refereix a finals dels anys quaranta (nota de MF)
** fragment extret de El Gabriel Ferrater de Reus, de Ramon Gomis, Proa, 1998.

Sobre la poesia il·lustrada

2010-03-24T01:11:00.000-07:00

Les pàgines d'aquesta Moleskine contenen gran part dels pensaments i continguts del Metrònom Ferrater. Ara que sembla que s'obre un debat al voltant de la cultura visual i literatura a l’inici del segle XXI, les pàgines de dalt us mostren la llista de possibles imatges que pensàvem que podien il·lustrar els poemes de Gabriel Ferrater. El resultat podria haver estat el que us oferim tot seguit: Rosa Novell recita "A l'inrevés" (dins Da nuces pueris, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1998) i les imatges que l'acompanyen van ser filmades per Enric Juste i Lope Serrano.

Metrònom Ferrater, número 500

2010-03-07T04:20:00.000-08:00

Ara que queden ben pocs exemplars del DVD Metrònom Ferrater a les llibreries del país i que proliferen els fetitxismes culturals, hem decidit posar a subhasta un exemplar molt especial de l'edició numerada a una de les plataformes més populars de la xarxa. Es tracta de l'últim dels exemplars, el 500, que l'oferim a un preu de sortida de 5'95 € (el cost original del DVD, sense additius). Teniu 10 dies per ser el millor postor a partir de... JA!

Els darrers dies i, sempre, les dones

2010-02-25T03:14:00.000-08:00

Vam tenir una gran alegria un d'aquests dijous quan llegírem al "Quadern" d'El País la columna dedicada per Jordi Llovet al Metrònom Ferrater. De tots els entrevistats i totes les entrevistades que hi apareixen, l'amic Jordi hi destacava en conclusió "tres dones que causen gran efecte en el vídeo": na Jill, n'Amàlia i na Yvonne. Ara que els dies en què seguir amb aquest blog s'estan acabant atès que el documental ja és a l'abast de tothom, ens preparem per acomiadar-nos ben aviat i ho fem amb un tall inèdit on la Núria Perpinyà (a qui felicitem de cor perquè ha guanyat molt recentement el VIIè premi internacional d'Assaig i Narrativa convocat a Mèxic per Siglo XXI Editores), la Núria, dèiem, ens parla del "pigmalionisme" de Ferrater com a tret d'època. Potser sí que la seva vocació didàctico-amorosa sembla molt de la vella escola però, siguem sincers, quants encara avui dalt d'una palestra no coquetegen a cor que vols?

Metrònom Ferrater a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem

2010-02-11T10:21:00.000-08:00

El proper dijous 18 de febrer, a les 20 hores, a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem (Carrer de Bonaire, 25) es projectarà el documental Metrònom Ferrater, amb l'assistència de Joan Manuel Pérez i Pinya, filòleg i autor d'un magnífic estudi bibliogràfic sobre Gabriel Ferrater, i d'Enric Juste, director i realitzador del documental. L'escriptor Biel Mesquida llegirà versos del poeta reusenc. I parlant de ses Illes, el nostre post d'avui el volem dedicar a la pintora quasi menorquina Març Rabal, que molt amablement es va prestar a homenatjar Gabriel Ferrater amb Pluja.

N.

2010-02-09T08:08:00.001-08:00

"Hubo una vez un hombre que a los treinta y cinco años prometió no vivir más de cincuenta. Se llamaba Gabriel Ferrater. Estaba con un amigo en un café de la plaza Prim de Reus, bebían ginebra en la terraza, el cielo era claro y volaban vencejos, un taxista esperaba para llevar al amigo a la estación de donde saldría el coche cama hacia Madrid. Entonces Ferrater dijo que iba a matarse antes de cumplir los cincuenta años. Ferrater fue, además de políglota, un hombre alegre que disfrutaba dando alegría a quienes lo rodeaban, y se alegraba mucho más cuando percibía que había alegrado o asombrado a quien lo estaba oyendo. El asombro produce una especie de ensanchamiento de la realidad, como si la habitación o la plaza donde estamos se ampliara o se iluminara: como cuando deseamos que nos llenen la copa y nos llenan la copa".*

Hi havia una vegada un home que va deixar que citéssim el començament d'un dels seus llibres. Es deia, i es diu, Justo Navarro. Per donar-li les gràcies pel seu gest vam enviar-li el número 041 del DVD del Metrònom Ferrater. Després d'unes setmanes va ser ell qui va tornar l'agraïment en forma de postal.

* fragment extret de F., de Justo Navarro, Anagrama, 2003.

Avui al Canal 33 a les 23:45h

2010-01-29T09:57:00.000-08:00

Just després de L'hora del lector (22:45h).

.

Suplement Culturas de La Vanguardia (27/01/2010)

2010-01-28T00:30:00.000-08:00

Tràiler Metrònom Ferrater

2010-01-27T01:36:00.000-08:00

Aquí teniu una versió actualitzada del tràiler de Metrònom Ferrater.

A 3 dies de l'estrena

2010-01-26T06:43:00.000-08:00

Article d'opinió a l'AVUI del 23 de gener de 2010. Pessics i pessigolles d'Ignasi Aragay.

Gabriel Ferrater

I recordar Gabriel Ferrater ens obre també a altres realitats. Divendres que ve està anunciada l'emissió pel canal 33 de Metrònom Ferrater. Parafrassejant el poeta, un país amb tots els ets i uts ha de "gosar poder tenir" documentals com aquest. Felicitats a Enric Juste, als germans Álvarez, a l'Emili Manzano i a tota la colla que l'han fet possible. Tant si coneixeu Gabriel Ferrater (1922-1972) i la seva obra com si no, no us el perdeu. La nòmina de persones entrevistades és amplíssima -tot i que algunes són prescindibles i en falten d'altres, com Marta Pessarrodona-. Mario Vargas Llosa, des de la seva torturada relació d'amor-odi amb la cultura catalana -li devem molt per la dedicació al Tirant-, defineix Ferrater com "un gran cosmopolita en la millor tradició catalana" i, en el terreny humà, com un intel·lectual "tremendament dèbil i vulnerable per lluitar per la vida". Val molt la pena la visió íntima que en dóna la germana, Amàlia, morta fa poc, però segurament la intervenció més emotiva i innovadora és la de qui va ser la seva muller, Jill Jarrell, a qui s'havia perdut la pista i que confessa que va acceptar participar en el documental per agraïment: "El vaig estimar molt. Va fer molt per mi. I li ho volia tornar, per a la posteritat, per a la seva gent, els seus catalans". Que som tots nosaltres. I que també li devem molt a aquest gegant de les lletres, un ésser volcànic, caòtic, brillant, lliure.

Gabriel Ferrater al 1944.

L'Arts Santa Mònica fa una prèvia de l'estrena a Televisió de Catalunya

2010-01-19T06:34:00.000-08:00

L’Arts Santa Mònica i la productora Bellveure us conviden a la projecció del documental Metrònom Ferrater, d’Enric Juste, el proper dijous 28 de gener, la vigília de la seva estrena televisiva, que tindrà lloc el dia després al Canal33 a les 23’45h. Metrònom Ferrater és un recorregut audiovisual de 56’ al voltant de la figura i l’obra de Gabriel Ferrater basat en una trentena d’entrevistes, filmacions d’època i altres documents molts d’ells fins ara inèdits.

Organitza: Bellveure i Arts Santa Mònica
Col·labora: Televisió de Catalunya

I per a tots els seguidors i seguidores d'aquest bloc i per felicitar-nos per aquesta notícia us deixem la "Cambra de la tardor" (dins Menja't una cama, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1997) de Gabriel Ferrater recitat per Rosa Novell.

Les xifres i els dies

2010-01-13T05:32:00.000-08:00

La cinta HD CAM amb el Metrònom a punt d'emprendre el camí.

6.000, els km que ha calgut recórrer per fer el documental.

4.000, les pessetes que va cobrar de Seix Barral l'11 de gener de 1971.

788, els euros que ens van permetre volar a Londres, on havíem quedat amb Jill Jarrell.

500, els DVD's que hem fet de l'edició numerada i limitada del Metrònom Ferrater. Per cert, en queden molt pocs a la venda.
233, els dies que van passar des de la primera gravació-Josep Maria Castellet- fins a l'última- Mario Vargas Llosa.
162, els euros que ens va costar per persona anar i tornar a Madrid amb l'AVE per entrevsitar en Jaime Salinas.

104, les fotografies d'en Gabriel Ferrater, de la família i dels amics i amigues que hi apareixen.
100, les pessetes que es va gastar el poeta en tabac el 28 de juliol de 1965.

77, els exemplars que es van vendre de Menja't una cama, segons el seu editor, Joaquim Horta.

56, és la durada en minuts del Metrònom Ferrater.
35, els ítems de la bibliografia consultada per elaborar les preguntes dels qüestionaris personalitzats a què foren sotmesos els entrevistats.

27, els entrevistats que hi apareixen.

10, les institucions que han col·laborat cedint materials o espais: Centre de Lectura de Reus, Ateneu Barcelonès, Arxiu de la UB, Monestir de Sant Cugat, IES Gabriel Ferrater, entre d'altres.

8, les localitzacions on es van fer les entrevistes (Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç de Montalt, Calafell, Reus, Almoster, Madrid i Londres).
7, els mesos que van durar el muntatge i la postproducció.

6, els temes musicals que formen la banda sonora original.
5, les pantalles amb textos d'en Gabriel Ferrater parlant sobre la poesia, la feina de traductor, els informes de lectura i la vida en general.

3, els festivals de poesia on se'ns ha projectat.

2, les pel·lícules cinematogràfiques que apareixen -la de la família Ferrater al Mas Picarany i la del Festival Price de Poesia de 1970.
1, el màster en HD CAM que aquesta setmana ha sortit cap a un destí que aviat us desvetllarem.
0, l'ajut públic que ha tingut aquest documental.

Feliç 2010 als ferraterians i ferraterianes!

2009-12-30T14:31:00.000-08:00

En aquest últim post de l'any 2009 Dolors Oller, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UPF, reflexiona sobre la poesia de Gabriel Ferrater.

Estrena universitària

2009-12-18T09:28:00.000-08:00

Després d'aprovar el batxillerat -empresa que es va allargassar uns quants anys-, Gabriel Ferrater es planta un dia a casa i diu a la família que es matricula a Ciències Exactes. Es veu que la cara d'estupefacció dels presents fou inoblidable. Com pot observar-se a l'expedient, molt amablement cedit pels companys de l'Arxiu Històric i General de la Universitat de Barcelona, el pas de Ferrater per les aules va ser, si més no des del punt de vista acadèmic, força calamitós. Els únics aprovats corresponen a les assignatures de... "Formació política" i "Dogma". Algun entrevistat ens va explicar, off the record, que encara recorden els seus problemes a l'hora de fer anar qualsevol aparell de precisió a les classes pràctiques. Fet i fet, el binomi Precisió / Dogma és una de les constants, també, a la seva poesia.

Gabriel Ferrater torna a les llibreries

2009-12-04T01:19:00.000-08:00

Tatxan! Des de fa uns dies, podeu trobar el DVD numerat, d'edició molt limitada!, del Metrònom Ferrater en algunes llibreries del país. És el cas de La Central i Laie, de Barcelona; La llibreteria, de Girona; Mallart Llibres, de Figueres, i La Tralla, de Vic. I per provar que no és el primer cop que Gabriel Ferrater posa els peus en aquests establiments, vegeu un fragment de l'entrevista amb Jordi Cornudella on explica l'íntima, que no ínfima, relació del poeta amb la llibreria Herder del carrer Balmes, a tocar de la Universitat, que fa uns anys canvià de nom. Per cert que tots aquest clips del blog no els trobareu al DVD: són extres per anar fent boca.

DVD Metrònom Ferrater

2009-11-17T00:04:00.000-08:00

Després de diverses sessions a festivals de poesia i de setmanes de pensar i repensar el disseny de la caixa i del disc interior ja podem presentar mundialment l'edició numerada de Metrònom Ferrater. Cinc cents exemplars del documental amb un disseny exclusiu d'Enric Juste i amb la possibilitat de poder veure'l en versió original o amb subtítols en castellà. Un objecte de col·leccionisme reservat als seguidors més fidels de l'obra ferrateriana.
El preu de venda mitjançant aquest blog és de 12'95 € més despeses d'enviament. Aquelles persones que estiguin interessades a recollir el seu exemplar en mà poden enviar un correu electrònic a enricjuste@gmail.com per tal de concretar les condicions.*

* fins a exhaurir existències

Sessió de Metrònom a Sant Cugat

2009-11-06T01:06:00.000-08:00

El proper dijous dia 12 de novembre, en el marc del 9è Festival de Poesia de Sant Cugat, es projectarà el Metrònom Ferrater al bar El Mesón (Plaça d'Octavià, 5). La projecció clourà un acte que començarà amb la presentació del llibre guanyador del VIII Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, "La caça de l'home" d'Albert Balasch, i de les bases de la novena edició del premi.
Per cert, estigueu atents als propers dies perquè una novetat important s'apropa en relació a la vida d'aquest humil documental. Us en mantindrem informats!

Una de polis

2009-11-02T02:16:00.000-08:00

A mitjans de 1951, potser per desempallegar-se de l'avorriment, potser per provar d'atraure cap a casa uns quants calerons, Gabriel Ferrater va escriure amb un seu amic, el pintor José María de Martín, una novel·la policiaca! Van presentar-la a algun concurs on quedà finalista (sense dret a publicació), van trametre-la a algun editor, però res, al final van haver de desar-la en un calaix. No fou fins el 1986 que el professor de la UB, l'hispanista Laureano Bonet, donà la primera notícia de lector de Un cuerpo, o dos en una revista del gremi, i no fou fins a l'any següent que el mateix professor Bonet l'edità (en el sentit filològic del terme) per a la barcelonina Quaderns Crema en el seu segell castellà d'aleshores, Sirmio. Amb un arravatat entusiasme en publicaren uns milers d'exemplars, el destí de molts dels quals podem entendre com a un homenatge involuntari al doctor Joseph-Ignace Guillotin.... Al clip, en Laureano ens fa, des de casa seva, una pinzellada de les impressions que li causà tan insòlit text co-ferraterià.

Júlia, el 8 de maig de 2008

2009-10-19T08:20:00.000-07:00

Prop dels dinou*

Quan falten dotze dies perquè facis,
Júlia, dinou anys,
Vull apuntar-te tres o quatre coses
(dinou no les sé pas)
que siguin veritat. Dones i homes
componen tot el món.
Massa simple, diràs. Però recorda

la cova de Plató.
Qui espia la paret, la febre d’ombres,
no sent al seu costat
l’esma innocent amb què se li proposa
alguna cega mà.
Dones i homes. Mans nuades. Fosca
d’una tarda que mor.
Dins de la cova s’hi pot viure, Júlia.
Millor, sense records.
Però, quan creixes tu, et creix la memòria.

Mira que et pugi dret.
Que cap por no la torci. Que no sagni
de cap empelt cruel.
No t’escoltis qui et parli d’egoisme:
t’has de gosar estimar.
I el dia que tremolis (he de dir-te
que un dia així vindrà),
i et siguin lluny els dinou anys, no oblidis
que, teu, és alt tot do.
Així sabràs donar sense penyora,
tal com donen els bons.
I sabràs rebre, tal com et mereixes,
un do sense retorn.
Cecs, a la cova, sabem lligar, Júlia,
ben fort el nus del món.

* extret de l'autògraf de l'Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, Quaderns Crema, 1993.

El Mesón de Sant Cugat

2009-10-07T23:57:00.000-07:00

Instal·lat de manera definitiva a Sant Cugat del Vallès, el bar El Mesón es va convertir en la segona, què segona!, en la primera casa de Gabriel Ferrater. Passava més hores allà que en qualsevol altre lloc. El bar de la plaça Octavià ha canviat una mica de fesomia malgrat que encara conserva les taules originals al voltant de les quals en Gabriel s'asseia a parlar amb la mestressa d'aleshores, Carmen Rojo. Eren els temps de l'inici de la Universitat Autònoma, un fet que alterà la vida provinciana de Sant Cugat com ja avisa Gabriel al seu germà Joan en una carta del 19 d'octubre de 1968: "St. Cugat va enfollit, perquè aquella farsa de posar-hi una universitat sembla que s'ha engegat". (Quan ens fan aquella pregunta d'on aniríem si tinguéssim una màquina del temps, més d'una vegada hem pensat que anar a fer el got amb el Gabriel a la barra d'El Mesón no seria pas mala idea...).

Converses Literàries a Formentor

2009-09-23T07:15:00.000-07:00

Enguany es celebra el 50è aniversari de la primera edició de les trobades literàries a Formentor amb la segona edició de les Converses Literàries a Formentor. Els propers dies 25, 26 i 27 de setembre de 2009 tindrà lloc a l’Hotel Formentor la segona edició d'aquestes converses, dedicades a pensar els vincles entre imaginació, memòria i territori.
Gabriel Ferrater fou un dels participants en aquella primera edició de les trobades on també s'atorgaven els Premis Formentor. En aquest clip Mario Vargas Llosa parla de les intervencions de Gabriel Ferrater en aquelles jornades i explica una curiosa anècdota que varen coprotagonitzar.

Comença el curs

2009-09-14T06:37:00.000-07:00

Avui que comença l'escola podríem recordar amb l'Amàlia com organitzaven els pares de Gabriel Ferrater el currículum escolar dels seus fills, amb el benentès que no volem suggerir pas cap penúltima reforma de l'actual sistema educatiu, ni la seva eventual i definitiva liquidació. Fins als deu anys, en el cas de Gabriel, n'hi va haver més que prou amb les visites a domicili d'una Fräulein que ensenyava alemany als nois i el concurs d'un gimnasta ben plantat que ajudava els petits Ferrater a tonificar la musculatura pels voltants del Picarany. La biblioteca familiar ja feia per si sola la resta. Estem convençuts que a les Facultats de Pedagogia s'estudia el cas amb detall i a consciència.

Ferrater a Girona

2009-09-03T23:59:00.000-07:00

Com a primer post post-estival -valgui la redundància- d'aquest humil blog, us fem saber que el proper dimarts 29 de setembre, a les 20:00, a l'Aula Magna de la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona (Plaça de l'Hospital, 6) es projectarà el documental Metrònom Ferrater, amb l'assistència de Jordi Cornudella, editor i poeta, i Enric Juste, director i realitzador del documental. La projecció forma part del programa del XIV Festival de Poesia de Girona, que tindrà lloc entre el 17 de setembre i el 7 d'octubre.

La ciutat de Girona no era desconeguda pel poeta, ja que un dels seus cercles d'amistats estava format per membres de l'anomenada Escola de Girona, entre els quals destaquen Narcís Comadira, Dolors Oller i Salvador Oliva.

Quedeu avisats!

Els dies d'estiu

2009-07-30T02:27:00.000-07:00

L'equip de Metrònom Ferrater a Madrid, a dalt, i a Londres amb la Jill Jarrell, a baix.

Ara fa un any i mig érem a Madrid amb el Jaime Salinas, enregistrant el seu record de quan en Gabriel, tants anys enrere, li havia dit que no volia viure més enllà dels cinquanta. Ara fa tretze mesos érem a Londres amb la Jill Jarrell, aconseguint l'únic testimoni de la seva relació amb en Gabriel Ferrater. Ara fa un any érem vora Reus amb l'Amàlia Ferrater, aconseguint l'únic testimoni filmat de la relació amb els seus germans. Ara fa sis mesos vèiem per primera vegada el Metrònom Ferrater gairebé enllestit, i ens felicitàvem perquè un projecte d'aquesta magnitud hagués pogut arribar a bon port sense cap ajut institucional, només per la tossuderia i l'empenta del seu director. Ara és molt fàcil dir que la feinada pagava la pena, però és clar, també cal assenyalar que ens ho hem passat d'allò més bé, com potser queda reflectit en aquestes imatges.

Bé, ara ens n'anem de vacances. Tornarem al setembre amb nous passis del documental, de què sereu puntualment informats. Mentrestant, si us plau, podeu donar-nos una empenteta a: Premis Blocs Catalunya. Fins aviat i bon estiu!

"Us presento el meu germà Gabriel"

2009-07-23T04:22:00.000-07:00

Les primeres visites regulars d'en Gabriel Ferrater a Barcelona es produeixen a finals dels anys 40. En una d'elles el seu germà Joan li presenta uns amics a la seu de l'Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda. Un d'aquests amics era Josep Maria Castellet, recentment distingit amb el Premi Nacional de Cultura en reconeixement de la seva trajectòria professional al capdavant de les editorials Edicions 62 i Península.

L'entrevista, de la qual us en mostrem un bocí, fou realitzada al mateix Ateneu Barcelonès el febrer de 2008 i com a curiositat direm que va ser la primera de les gairebé trenta de què consta Metrònom Ferrater. Per cert que, segons hem llegit aquest dies a la premsa, al novembre Castellet publicarà un nou llibre de records, centrats en sis personatges: Manuel Sacristán, Carlos Barral, Joan Fuster, Alfons Comín, Terenci Moix i... ves! Gabriel Ferrater.

Les músiques del Metrònom

2009-07-14T00:08:00.000-07:00

Del divers material publicat sobre Gabriel Ferrater (biografies, correspondència, entrevistes...) no s'extreu cap conclusió sobre les seves preferències musicals, i de fet els entrevistats a qui se'ls preguntà al respecte digueren que en Gabriel era més aviat indiferent a aquest art. Això dificultava l'elecció d'un estil de música per a la banda sonora del documental. El cert és, però, que des d'un bon principi no hi havia la intenció de fer una música contemporània al poeta, sinó més aviat un estil ben allunyat de qualsevol reminiscència d'aquells anys. El procés fou una mica lent (mirar de convèncer un músic, ja se sap...), però finalment el resultat va complaure tothom.

La música original de Metrònom Ferrater ha estat composta per Ignasi Álvarez, produïda per Adrián Schinoff i interpretada a la guitarra per David Pedragosa. Us n'oferim el tema introductori.

Cada dia era dimarts

2009-07-08T02:29:00.000-07:00

Per als estudiants de fora de Barcelona començar els estudis universitaris solia implicar viure en una pensió. Per als més afeccionats a les humanitats, el lloc de trobada i de tertúlia era l’Ateneu Barcelonès. Així havia estat per a Josep Pla, que literaturitza “la vida tràgica de les cases de dispeses” a La vida amarga, o, més endavant, per a Jaume Ferran, que recorda com en sortir de la pensió amb l’amic Alfonso Costafreda “terminábamos, ineludiblemente, en el viejo Ateneo barcelonés del cual ni él ni yo éramos socios, pero donde habíamos descubierto los bocadillos mayores y más baratos de todo nuestro recorrido”*. Des del 1947, quan es matricula com alumne lliure a Ciències Exactes, fins que la seva mare no es va establir a Barcelona, el 1952, Gabriel Ferrater també va viure llargues temporades en una dispesa, primer amb el seu germà Joan i després sol. A part de les converses a l’Ateneu, al bar de la Universitat o a la redacció de la revista Laye, les tertúlies en domicilis particulars, com la de Carles Riba o J. V. Foix, van ser sempre més aviat formals i protocolàries. La dels dimarts a la casa dels Barral era tota una altra cosa.

Quan Yvonne Hortet i Carlos Barral es van casar, el pis de tots dos va ser durant una època el centre de les trobades de Gabriel Ferrater amb els seus amics, no només els dimarts, sinó, gairebé, cada dia. La filla gran d'Yvonne i Carlos, Dánae, es va convertir en el membre més jove d'aquesta tertúlia, i més d'un cop deuria reclamar una certa atenció vagament pediàtrica per part de Gabriel Ferrater i els amics intel·lectuals i escriptors.

* extret de Alfonso Costafreda, de Jaime Ferran, Júcar, 1981.

Baltasar Porcel, In memoriam

2009-07-02T00:38:00.000-07:00

(...)
-Suposo que no creus en la llegenda que l'alcohol és bo per a fer literatura, però.
-Ca! Mai, mai, l'alcohol no m'ha suggerit ni mig vers. Ni dues paraules. Quan he begut, només que sigui una sola copa, sóc incapaç d'escriure. No diré, però, que un dia de beure no et provoqui unes associacions mentals extraordinàries, les quals un altre dia, estant sobri, puguis aprofitar si les recordes.
-T'has drogat mai?
-No, i tu?
-Tampoc. És una cosa que no em fa ni fred ni calor.
-Jo només he provat la marihuana, i no em fa efecte de cap classe. No comprenc què hi troben els aficionats. Escolta, ¿i creus que quedarà bé, l'entrevista?
- Sí. Usant la teva terminologia, que plegats vam fer servir una altra vegada, segons consta al meu llibre Los encuentros, primer volum, serà un relat, ara prou exhaustiu, de la teva vida moral.
-Mira, et contesto sense cap reserva mental. No vull fer el pallasso, com molts d'altres, que ja coneixem, i als quals, només que els preguntis ja n'hi h aprou perquè es tanquin, menteixin, però, això sí, volent sortir, volent satisfer la seva vanitat amb la publicitat.

(...)
No vaig veure Gabriel Ferrater mort. N'estic content. El recordo, el recordaré, com era de viu, mig aclucant els ulls, amb la seva veu nerviosa i xisclant, tartamudejant, tremolant-li les mans, que movia exageradament. Era alt i magre, de pell rosadenca i cabells blancs, uns ulls blaus. Petita la cara, seca, vestit amb pantalons vaquers i jerseis o camises, una americana de xeviot, rient estentori...
Això ha estat així. Ha estat modèlic i exemplar.*

* extret de Papers, Cartes, Paraules, a cura de Joan Ferraté, Quaderns Crema, 1986.

Metrònom Ferrater al Poesia i +

2009-06-22T10:07:00.000-07:00

Un pot petit de bona confitura tindrà l'honor de ser el primer festival que ofereixi una sessió -i gratuïta!- del Metrònom Ferrater. Serà aquest proper dissabte dia 27 de juny a les 22:00 al Festival Poesia i + que des de fa uns anys es celebra a Caldes d'Estrac (El Maresme).

Aprofitem per animar a assistir a la resta d'actes d'aquest interesantíssim festival. Per a més informació podeu visitar la pàgina web de la Fundació Palau.

El paradís

2009-06-16T02:44:00.000-07:00

Als anys seixanta es publicava a Catalunya una revista anomenada Don (una revista de litertura i moda masculina de la qual mai no hem pogut veure ni un sol número!), on col·laboraren, entre d’altres, Joan Perucho, Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma. Aquest darrer es féu càrrec d’una de les seccions, en la qual aquells que se sotmetien a l’anomenat Qüestionari W.H. Auden havien de fer una descripció de com imaginaven “el paradís”. En la seva resposta (reproduïda també a Cartes a l’Helena i a l’ 'Àlbum Ferrater), en Gabriel fou molt concret pel que fa al paisatge: “Una estrecha faja costera: lomas ásperas cayendo en una llanura de tres leguas de ancho como máximo, y el mar”.

L’escriptor reusenc Xavier Amorós, amic dels germans Ferrater, situa al món real i d’una manera molt precisa aquell indret paradisíac.

Els Premis Formentor

2009-06-01T08:18:00.000-07:00

L'escriptor peruà Mario Vargas Llosa explica en aquest vídeo una anècdota viscuda amb Gabriel Ferrater arran d'una de les edicions dels Premis Formentor. Aquests premis van ser creats a partir de la iniciativa de l'editorial Seix Barral i concedits per jurats -agrupats per llengües- formats per editors, escriptors i crítics. És així com van coincidir en diverses ocasions com a membres de la delegació de llengua espanyola.

Helena, noia gola-llarga

2009-05-19T02:21:00.001-07:00

(fotografia: Arxiu Ferrater)

Gabriel Ferrater va treballar com a traductor per a l'editorial Weidenfeld & Nicholson de Londres durant uns mesos de l'any 1963. A la capital anglesa va conviure al barri de Kensington amb Helena Valentí, que en aquells moments era lectora per a la Universitat de Durham. Havien iniciat una relació amorosa dos anys enrere. A Londres la parella va aprofitar per visitar la germana del poeta, Amàlia Ferrater, el seu marit i els seus fills. Fins i tot van gaudir d'un assolellat dia de pícnic en família.

La relació entre Gabriel Ferrater i Helena Valentí es va trencar poc després, malgrat que fins i tot s'havien plantejat casar-se. Fou un dels grans amors de Gabriel Ferrater i la protagonista principal de Teoria dels cossos (1966):

HELENA

Fas vint anys, Helena.
Véns d'on no recordes,
mires endavant,
i vols fer una sola
neta transparència
dels milers de vidres
(l'un darrera l'altre)
que són dies teus
per on miraràs
com se t'obre el temps.
Tan fina, la corba
del corb que s'allunya
i biaixa el cel,
i decanta els arbres
fent un ordre nou
del camp i la tarda!
Talla tu com ell
blau i temps i món,
seguint-lo de vista
per molts anys, Helena,
noia gola-llarga,
tu que rius enlaire
i sempre et decantes
un poc, a la dreta,
a l'esquerra, i ara
(tens vint anys) disposes
per al teu balanç
les ratlles del món
amb tot el que és vell
(com és ara jo).

Serra d'Or

2009-05-13T00:38:00.001-07:00

El lingüista Joan Solà, recent doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida, ens va assegurar que els joves professors universitaris de l'època llegien amb apassionat interès els articles sobre lingüística que Gabriel Ferrater publicava a Serra d'Or. D'aquests assaigs, cal destacar els aplegats sota el títol De causis linguae, on proposà l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativotransformacional proposada per Chomsky i Halle, així com un estudi de les gramàtiques de Pompeu Fabra.

Com molts d'altres, Joan Solà està convençut que el projecte d'una gramàtica generativa que Ferrater inicià a finals dels anys 60 hauria estat molt interessant.

Discutir sobre punts i comes

2009-05-04T12:37:00.000-07:00

Des de 1961 Gabriel Ferrater treballà fent informes de lectura i traduccions per a l'editorial Seix Barral. Fins i tot durant els anys 1964 i 1965 en fou nomenat director literari. Aquesta experiència el portà a fer altres treballs editorials a Anglaterra i Alemanya. Ferrater no treballava físicament a l'editorial, sinó que hi anava de tant en tant per lliurar la feina i discutir-ne alguns aspectes.

L'escriptora Rosa Regàs hi treballà com a secretària durant aquells anys i és una de les persones que visqué de primera mà moltes de les discussions literàries que tingueren lloc entre Carlos Barral, Jaime Salinas i Gabriel Ferrater, entre d'altres.

Pinzellades de poeta

2009-04-22T02:46:00.000-07:00

Gabriel Ferrater també va ser pintor, si més no durant uns anys, contemporàniament a la seva dedicació a la crítica artística des de les pàgines de Laye. No es va plantejar fer carrera com a tal: el seu propòsit era conèixer de primera mà la tècnica pictòrica per tal de poder-ne parlar amb coneixement de causa com a crític. Així ho recorden en el documental tant la seva germana com el poeta i pintor Narcís Comadira. En les llargues estades al Mas Picarany Gabriel Ferrater va pintar paisatges d’estil cézannià, que van seguir un particular periple quan, un cop venuda la propietat, van quedar en dipòsit a casa d’uns amics de l’Almoster, juntament amb altres objectes voluminosos que no es van poder endur al pis de Barcelona. Segons la seva germana, morts ja Gabriel Ferrater i la seva mare, ella mateixa i el seu germà Joan no van poder-los recuperar. Finalment, van ser cedits pels seus dipositaris a la Generalitat, i actualment es poden veure a l’IES Gabriel Ferrater de Reus.

Fi del món

2009-04-15T03:22:00.000-07:00

L’actriu i directora escènica Rosa Novell acceptà amb entusiasme recitar alguns del poemes de Gabriel Ferrater al mateix lloc en què aquest impartia classes ara fa tres dècades: al monestir de Sant Cugat del Vallès. Oferim aquí, en exclusiva, la lectura d'un dels que més la colpiren: "Fi del món" (dins Da nuces pueris, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1998).

L'ofici de traduir

2009-04-07T04:45:00.000-07:00

D'entre les diverses professions relacionades amb el món editorial que excercí Gabriel Ferrater al llarg de la seva vida la de traductor fou la que més anys el va ocupar. En una entrevista amb R. Ruberto l'any 1969 deia: "Bé, si jo m'acontento de viure en un apartament com aquest, que com veus és molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduïda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i doncs, 30 hores són 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no és gaire difícil, i puc guanyar prou per viure..". Val a dir que, a banda de les prestigioses traduccions de Kafka, Hemingway i Beckett que, amb el pas del temps li han conferit un gran prestigi, moltes van ser les vegades que Ferrater hagué d'agafar pic i pala per poder tirar endavant. Aquest és el cas de les traduccions que va fer per Planeta i per la desapareguda Gerpla, en la seva col·lecció de novel·les policíaques El Buho, de la qual us oferim la coberta (de Chaco) i la primera plana d'El crimen cabalga la yegua, de Jack Dolph. En ella el doctor Connor ha d'investigar la mort en estranyes circumstàncies d'una euga, Armada.

Ferrater i les llengües

2009-04-01T04:52:00.000-07:00

Un dels elements que ha ajudat a configurar la Llegenda Ferrater és la seva extraordinària facilitat per a l'aprenentatge d'idiomes, poliglòssia certament paradoxal si es té en compte que podia parlar les llengües més diverses "sempre amb un fortíssim accent català" com recorda Mario Vargas Llosa. Hi ha qui diu que aprengué el polonès per traduir Gombrowicz. Jill Jarrell ha explicat que en un tres i no res estudià prou rus per llegir les grans novel·les del segle XIX en la versió original, etcètera, etcètera.

Al video adjunt, Félix de Azúa fa memòria d'una demostració de deducció lingüística de la qual fou testimoni i que deixa clar que, si més no, en aquest tret llegendari hi ha alguna cosa de certa.

Ferrater i les muses

2009-03-27T05:45:00.000-07:00

Isabel "Cateta" Rocha, cosina de Carlos Barral, va tenir una estreta relació amb Gabriel Ferrater. En paraules de Joan Ferraté, "el meu germà va anar amb una humilitat extraordinària, a proposar de compartir sentiments, i la noia li va dir: Mira, nano, jo estic enamorada d'un altre. El Gabriel es va quedar amb un pam de nas, va tenir una crisi sentimental, com em sembla que va dir ell, i d'aquí van sortir els seus versos".* La Isabel no es considera ni molt menys musa de Gabriel Ferrater. Afirma que el poeta no va deixar mai de fer versos. Guarda un gran record d'aquella relació i sempre l'ha considerat una persona molt important a la seva vida.

"Cateta"? Als nens i les nenes els posaven aquests sobrenoms cap als anys 50. Segons ens va dir la Isabel, una de les seves mainaderes li va dir això un dia i ja li ha quedat per sempre. En Gabriel també n'hi deia i encara avui alguns dels seus amics.

En aquest fragment de vídeo ens llegeix una dedicatòria que li va escriure Gabriel Ferrater.

* extret de l'Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, Quaderns Crema, 1993.

La dona fonedissa

2009-03-19T09:35:00.000-07:00

La nord-americana Jill Jarrell, dona de Gabriel Ferrater de 1964 a 1966 (any de la separació, el divorci no fou fins el 1969), és l'autora dels versos que encapçalen Les dones i els dies:

When more is said than must,
Then better left unsaid and done,
Your artful songs of love,
The rigor of your spoken lust,
Have now become a cunning sort of
Overrated pun.

És gairebé un mite per als ferraterians i, si bé comptar amb la seva participació era fonamental (mai ningú no havia aconseguit entrevistar-la!), se li havia perdut tota pista des que fa més de trenta anys marxà del nostre país: hi havia qui la feia a Alaska, qui la suposava a Centreamèrica, sempre vivint amb un altre nom. La crònica de com vam trobar-la mereixeria un altre documental, entre la novel·la d'investigació i els jocs d'atzar.

Tràiler de Metrònom Ferrater

2009-03-10T11:19:00.000-07:00

Tràiler en versió original del documental sobre el poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari Gabriel Ferrater.

Direcció i realització: Enric Juste
Ajudants de direcció: Carles Álvarez i Enric Virgili
Producció Executiva: Núria Mansanet
Música original: Ignasi Álvarez
Durada: 56'
Bellveure (2009)