dimecres, 22 d’abril de 2009

Pinzellades de poeta



Gabriel Ferrater també va ser pintor, si més no durant uns anys, contemporàniament a la seva dedicació a la crítica artística des de les pàgines de Laye. No es va plantejar fer carrera com a tal: el seu propòsit era conèixer de primera mà la tècnica pictòrica per tal de poder-ne parlar amb coneixement de causa com a crític. Així ho recorden en el documental tant la seva germana com el poeta i pintor Narcís Comadira. En les llargues estades al Mas Picarany Gabriel Ferrater va pintar paisatges d’estil cézannià, que van seguir un particular periple quan, un cop venuda la propietat, van quedar en dipòsit a casa d’uns amics de l’Almoster, juntament amb altres objectes voluminosos que no es van poder endur al pis de Barcelona. Segons la seva germana, morts ja Gabriel Ferrater i la seva mare, ella mateixa i el seu germà Joan no van poder-los recuperar. Finalment, van ser cedits pels seus dipositaris a la Generalitat, i actualment es poden veure a l’IES Gabriel Ferrater de Reus.


dimecres, 15 d’abril de 2009

Fi del món



L’actriu i directora escènica Rosa Novell acceptà amb entusiasme recitar alguns del poemes de Gabriel Ferrater al mateix lloc en què aquest impartia classes ara fa tres dècades: al monestir de Sant Cugat del Vallès. Oferim aquí, en exclusiva, la lectura d'un dels que més la colpiren: "Fi del món" (dins Da nuces pueris, Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1998).

dimarts, 7 d’abril de 2009

L'ofici de traduir



D'entre les diverses professions relacionades amb el món editorial que excercí Gabriel Ferrater al llarg de la seva vida la de traductor fou la que més anys el va ocupar. En una entrevista amb R. Ruberto l'any 1969 deia: "Bé, si jo m'acontento de viure en un apartament com aquest, que com veus és molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduïda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i doncs, 30 hores són 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no és gaire difícil, i puc guanyar prou per viure..". Val a dir que, a banda de les prestigioses traduccions de Kafka, Hemingway i Beckett que, amb el pas del temps li han conferit un gran prestigi, moltes van ser les vegades que Ferrater hagué d'agafar pic i pala per poder tirar endavant. Aquest és el cas de les traduccions que va fer per Planeta i per la desapareguda Gerpla, en la seva col·lecció de novel·les policíaques El Buho, de la qual us oferim la coberta (de Chaco) i la primera plana d'El crimen cabalga la yegua, de Jack Dolph. En ella el doctor Connor ha d'investigar la mort en estranyes circumstàncies d'una euga, Armada.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Ferrater i les llengües



Un dels elements que ha ajudat a configurar la Llegenda Ferrater és la seva extraordinària facilitat per a l'aprenentatge d'idiomes, poliglòssia certament paradoxal si es té en compte que podia parlar les llengües més diverses "sempre amb un fortíssim accent català" com recorda Mario Vargas Llosa. Hi ha qui diu que aprengué el polonès per traduir Gombrowicz. Jill Jarrell ha explicat que en un tres i no res estudià prou rus per llegir les grans novel·les del segle XIX en la versió original, etcètera, etcètera.

Al video adjunt, Félix de Azúa fa memòria d'una demostració de deducció lingüística de la qual fou testimoni i que deixa clar que, si més no, en aquest tret llegendari hi ha alguna cosa de certa.